Núvol vermell

El blog d'Oriol Soler

Moltes felicitats als amics d’El Punt

0

Finalment la gent que més ha treballat per l’Espai Català de Cultura i Comunicació ha assolit
el seu somni de fa anys, i ens n’hem de felicitar. Sempre he defensat la
necessitat de la concentració del sector de la comunicació per tenir volum
suficient per competir en un mercat molt dinàmic i aquest cas va clarament en
aquesta direcció. Per tant estem davant d’un gran pas endavant, felicitats.

Sí que caldrà que estiguin
especialment atents a la dependència extrema del poder polític d’aquests dos
diaris (han rebut els darrers 5 anys més de 17 milions d’euros en subvencions
directes, sense incloure ni subscripcions, ni publicitat),  que afegit a les pèrdues que arrosseguen (6
milions d’euros només al 2008) continua fent massa fràgil el futur de la premsa nacional.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Ja està, no?

0

Ja està, ja s’ha acabat la discussió sobre la fi dels diaris, els dos fets que avui marcaran l’actualitat son suficient per no dedicar ni un minut més al tema:

El primer, la compra de l’Avui per part del Punt en una operació de tanta transcendència que ha merescut la intervenció de mig Catalunya: tots els partits, tots els polítics, llistes negres i blanques de periodistes, els Lara, els Godó, les grans famílies d’empresaris discutint sobre la conveniència d’entrar-hi… I una promesa d’injecció de capital impressionant per part del govern… No sembla que estiguem parlant d’un negoci que s’acaba, no?

I el segon,
les 12 editorials d’ahir. Un cop de puny sobre la taula que només podia ser de paper (algú s’imagina les televisions o els diaris digitals amb aquesta capacitat d’influir, de condicionar?).

Un Conseller, no el de Cultura, anava repetint fa mesos que això dels diaris no tenia futur. Ell i  tants altres repetint la cantarella que ens marca la modernitat més superficial.

Tema tancat, no en parlaré més. Els diaris continuaran molts i molts anys. Amen.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La millor campanya que hem fet mai

0

Avui comença la millor campanya
publicitària que hem fet mai, volem que els divendres sigui festa, per sempre. www.capdesetmanade3dies.org, una campanya ideada per S,C,P,F i Toni Segarra que és tot creativitat i
pocs recursos.

La generositat d’una de les millors
agències del món, l’atreviment de la Glòria Gasch per demanar ajuda sense
complexes, la feinada de la Laura Garcia per posar-ho en marxa sense quasi recursos, el suport d’economistes, periodistes, polítics per donar solidesa al projecte, i
tota la gent de Time Out que s’està deixant la pell en el projecte i
aconsegueix que cada vegada vagi millor.

Aquí teniu la web per donar-hi suport, aquí podeu veure la
campanya i donar-la  a conèixer i,  aquí, adaptar-la  als vostres desitjos… I mireu aquí l’informatiu
de Rac1 d’ahir
.

Ens ajudeu a difondre-la?

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El que els uneix

0

Com és que ningú ha explicat el que ha passat els darrers deu anys a l’Avui? Com és que ningú explica el que hi està passant ara? Ni Vilaweb, ni E-noticies, ni el Periódico, ni La Vanguardia, ni Catalunya Ràdio, ni Rac-1… És el mínim comú denominador del sistema mediàtic català?

Publicat dins de General | Deixa un comentari

En un núvol

0

Això del Cloud computing que s’acosta, que ja està aquí, crec que li estem donant molt poca importància i en te moltíssima. Només tres idees:

És inexorable, el futur serà així. És la victòria simbòlica del model Google sobre el model Microsoft que avança inexorable, tot el nostre software i els nostres arxius estaran en un núvol, be, un núvol no, un gran servidor universal. Ho veiem amb les aplicacions, i les que vindran, de Google que ens mostren com el software i els arxius personals desapareixeran de la nostra computadora, ho veiem amb l’spotify i els sistemes de lloguer de vídeo per streaming, ho veiem amb el model de negoci de Kindle, d’ITunes… Sense dubte anem per aquí, vaja. I si avança és perquè aporta molt a l’usuari clar, jo mateix ja no tinc altre agenda que la del Google calendar…

El poder que donem a grans corporacions és immens i ho estem fent sense qüestionar-nos res. Per exemple, com el model de negoci de l’iPhone d’Apple, tan simpàtics ells, controla completament el nostre ordinador, accedint a tot, canviant el software, bloquejant aparells quan no segueixes les regles del joc és realment esfereïdor. O la recuperació de la novel·la 1984 per part d’Amazon de tots els Kindles del món o el tancament aquesta setmana de totes les XBox trucades per part de Microsoft son dos exemples del control que estem donant del nostre espai privat a 10 grans corporacions globals. I fa 10 anys és qüestionava el poder monopolistic de Microsoft però això és molt més rellevant i ningú diu res. I tots acabarem en aquest immens núvol digital, els mitjans de comunicació, la telefonia, part de les relacions personals…

Des d’una perspectiva catalana, de país que vol existir, no tenim absolutament cap estratègia en aquest camp. Ni hi pensem. Les companyies de telecomunicacions que ens obren l’aixeta digital, cap nostre, les corporacions multinacionals que actuen en aquest camp, sense regles del joc clares en el nostre territori. I jo si d’aquí deu anys volgués fer una guerra amb Catalunya, i és només un exemple, no em dieu paranoic que no ho soc gens, no la faria enviant tancs, la faria tancant l’aixeta digital en un món on tot està allà.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Un buen año?

0

Reunió divendres amb gent de Prisa a Madrid per temes de publicitat a Lonely Planet Magazine. Els hi explico les dificultats per guanyar diners aquest any i em diuen que com és que no guanyem diners? Que “que raro”, que “nosotros si que ganamos”…

O sigui que els que deuen més de 4.900 milions als bancs (un deute que multiplica per quasi dos la seva facturació i que els costa 250 milions d’euros cada any en interessos), els que s’estan venent mig grupper no poder aguantar-lo, em diuen que tot fantàstic i que “como no gano dinero”. I ressonava en tota la conversa el model econòmic que estem enterrant, el de Madoff, Camps i Millet, el model del sobretot semblar, no ser.. I una sensació que l’imperi s’acaba…

I si, ens ha costat un esforç immens arribar vius a finals d’any. El fred de la caiguda del mercat combinat amb el vent de la manca de crèdit i la pluja dels nostres errors han fet que l’any 2009 hagi estat el més dur. Tot i que, gracies a l’entrega de tothom, acabarem guanyant diners a tot arreu menys a la impremta i això obre bones perspectives.

I quan dic sovint que la crisi ens ha anat bé vull dir això, que entre el semblar i el ser, hem triat anar de cara i treballar com mai. I la gimnàstica d’aquest any ens ha enfortit  i ens ajuda a afrontar els anys que queden de crisi. I fins i tot al 2010 podem donar, creuo els dits, més d’una sorpresa.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Dinant amb José Luis Nueno

0

Ahir
dinava amb el professor José
Luis Nueno
, alegria de descobrir un cervell tan ben endreçat i sobretot
alegria de coincidir amb ell que, per sobre del soroll, això de la premsa de
pagament te molt de futur. Sens dubte, una de les persones que he conegut que
més en sap de revistes. I em questionava que TimeOut, i un producte que fa temps
que em ronda pel cap, fos en català. I li argumentava que avui no és un
problema a Barcelona fer les coses en català
-Segur? em deia
-Segur, li contestava amb contundència.
I un cop el tenia convençut,  pensava mentre ell parlava amb el cuiner del
Coure,
segur?
I tornant al tema de les revistes, l’altre dia, l’Oriol Lladó m’enviava aquest
video tan optimista:

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El número 100 del Cuina

0

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;
mso-bidi-language:KS-IN;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;
mso-bidi-language:KS-IN;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:10.0pt;
line-height:115%;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;
mso-bidi-language:KS-IN;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;
mso-bidi-language:KS-IN;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:10.0pt;
line-height:115%;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

Em permeteu una afirmació molt
grossa?
El número 100 del Cuina és, probablement, la millor revista en català, des de
qualsevol punt de vista, que ha existit a Catalunya des de la República. En
continguts és interessant i emocionant, gràficament és perfecta, a nivell de producció és
impecable, publicitàriament demostra que ens hem situat al centre del sector…
Quan parlo de ser els millors, aquest és el camí i aquest any, a totes les revistes, hem millorat molt.
Avui ho celebrarem al Luz de
Gas a la festa del número 100 del Cuina i al lliurament dels I Premis Gastronomics TimeOut
.

Anem bé.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Kukuxumusu i Skype

0

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;
mso-bidi-language:KS-IN;}
a:link, span.MsoHyperlink
{mso-style-priority:99;
color:blue;
mso-themecolor:hyperlink;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
color:purple;
mso-themecolor:followedhyperlink;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;
mso-bidi-language:KS-IN;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:10.0pt;
line-height:115%;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

M’agrada
de Kukuxumusu

  • La seva
    alegria
  • La seva
    ambició
  • Que en
    Mikel Urmieta dirigeixi l’empresa desde New York
  • La seva
    capacitat per diversificar
    desde la focalització

M’agrada
d’Skype

  • L’invent en si mateix, al
    començament semblava impossible
  • La capacitat permanent de millora
    del servei, ara és perfecte, millor que el telefon
  • Que m’han fet estalviar 500 euros en
    telèfon en el darrer viatge a Xina
  • Que han aconsseguit que em gasti 30
    euros en crèdit d’sype en el mateix viatge

I he trobat aquest vídeo
que parla dels dos i és divertit.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

A Xina no hi ha Facebook

0

L’Eduard Voltas em deia fa anys que acabaria fent el ridicul com va fer Carrillo amb la Romania de Ceau?escu, defensant el model xinés cap a la modernitat, Vilaweb m’ha anat recordant de forma sistemàtica, igual que el Financial Times, que aquest model és inacceptable, que allà no hi ha drets humans o llibertat d’expressió, fins i tot es va acabar publicant que Vilaweb a Xina estava censurada i no era veritat, com tantes coses sobre aquest tema que ens resulta tan inintel·ligible, tan llunyà.

I cada vegada que torno d’allà estic més convençut, que amb totes les seves contradiccions, moltes d’elles insuportables, el procés que està seguint Xina per culminar el seu camí del tercer món al primer, és absolutament respectable, seriós  i, sobretot, gens criticable des dels que hem trigat 150 anys per fer el mateix camí  de forma molt més traumàtica. El procés de transformació que he vist la darrera dècada, aquest any en farà deu que hi faig visites regulars, és absolutament espectacular, meteòric, il·luminador i globalment positiu, amb les seves contradiccions incloses.

I jo no viuria a Xina, i segurament allà estaria a l’oposició, entre altres coses perquè algú ha decidit que els xinesos no poden veure el Facebook. El meu professor d’anglès, un tipus lúcid que impulsa www.iberianature.com, m’explicava que no deixen que funcionin amb normalitat les xarxes socials per anular la seva capacitat viral i de mobilització.  I segurament te raó, el pitjor que li podria passar a Xina, i crec que al món, és la desestabilització traumàtica d’aquest procés tan complex que es diu modernització del 25% de la població mundial.

I a que ve tot això en un bloc de cultura i comunicació? Doncs que trobo a faltar aquestes contradiccions  en la premsa del món lliure i, sobretot, en la premsa catalana. I que crec que hauríem d’assumir-les amb més naturalitat. Menys certeses, que obren molts camins i ens fan més lliures.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Ja has votat als premis Time Out?

0

LA NOTA DE PREMSA DELS PREMIS TIMEOUT:
Crítics gastronòmics de referència trien els millors restaurants de Barcelona en els primers Premis Gastronòmics de la ciutat

> Pau Arenós, Cristina Jolonch, Belén Parra i Josep Sucarrats, entre d’altres, trien els millors restaurants i iniciatives gastronòmiques de la ciutat ens els primers Premis Gastronòmics Time Out Barcelona 2009

La revista setmanal Time Out Barcelona  ha pres la iniciativa i ha convocat els primers Premis Gastronòmics de la ciutat. L’objectiu és reconèixer el bon moment gastronòmic que viu Barcelona, i especialments els xefs i els empresaris que ho fan possible, amb uns guardons anuals seguint la iniciativa internacional de Time Out a ciutats com Nova York i Londres. Els crítics Pau Arenós (El Periódico), Cristina Jolonch (La Vanguardia), Belén Parra (El Mundo) i Marcelo Aparicio (Time Out Barcelona i secretari del jurat), Josep Sucarrats (Cuina), la periodistat Montse Mompou (Continuarà TVE), el músic i presentador Miqui Puig i el polifacètic Carles Flavià formen el jurat que decidirà els millors restaurants i iniciatives gastronòmiques de Barcelona durant el 2009. Els guardons es lliuraran dilluns 2 de novembre en una festa a la Sala Luz de Gas de Barcelona en què també se celebrarà el número 100 de la revista Cuina. Totes dues capçaleres estan editades per la cooperativa Sàpiens Publicacions del Grup Cultura 03.

Els Premis Gastronònics Time Out Barcelona 2009 reconeixeran els millors restaurants i iniciatives gastronòmiques en 5 categories, entre les quals destaca  un el Premi Time Out  2009 per a la millor iniciativa gastronòmica a Barcelona durant aquest any,  dues mencions especials i un premi especial del lector obert a tots els barcelonins a timeout.cat/premis_gastronomics.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La batalla pel talent

0

Un debat interessant el d’aquests dies a Xina:
Arran de la detenció fa una setmana en un viatge ocasional a Estats Units, d’un directiu de la Beijing Automotive Corporation acusat d’espionatge industrial a Ford, la seva antiga companyia, s’ha obert un debat intensíssim al voltant del dret dels xinesos a recuperar el talent que tenen repartit pel món. Una discussió, clar, que canvia radicalment l’actitud reverencial que sempre hem rebut dels països pobres i ens obre cinc mil fronts:

  • Que Xina ja no és el tercer món i que no és la dictadura terrible que ens expliquen, que la gent no se’n va, sinó que hi torna, amb tot el que significa i implica.
  • Que la capacitat industrial i de consum de Xina, 25% de la població mundial i al 2030 primera economia mundial, condicionarà de forma definitiva les grans corporacions multinacionals que sempre han pivotat al voltant de l’eix anglosaxó i, sobretot, d’una actitud prepotent cap als països emergents.
  • En el lliure mercat que sempre hem defensat com a màxim valor d’Occident, tenim dret a posar parets al riu de diners que arribarà desde Xina, també per captar-nos el talent?
  • I encara més, tenim dret a impedir que la gent formada als Estats Units torni al seu país? Sabieu que la primera nacionalitat extrangera de joves formant-se a Estats Units es la xinesa i que només van a formar-se i tornen? I que això és un gran negoci pels campus d’Estats Units…

I si hi afegim el cas català encara obre més contradiccions:

  • Defensar el dret de Xina a fer això és defensar el dret d’Andreu Buenafuente i de Carles Francino a anar al millor postor.
  • I això, en les cultures petites com la nostra és demolidor.
  • I en grups com Cultura03, per exemple, a l’hora de mantenir autors o periodistes de primera fila és realment un repte… Sempre ens guanyarà el premi Planeta…

Res, la guerra del talent arriba de ple a Estats Units. El món cada dia és més interessant, trobo.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Minuts de publicitat

0

Una
sincera, i interessada, recomanació: Feu una ullada als blocs de TimeOut,
entreu-hi un segon, un gran retrat de la ciutat, molt
complementari a la revista:

Segur que han de millorar coses però crec que s’ha trobat el to, es divertit, sexy (ai, el concepte sexy..), aporta… funcionarà!

Publicat dins de General | Deixa un comentari

2.000 maternitats d’Elna

0

Tot i que l’edició de llibres a Xina és la part d’Ara Xina que hem desenvolupat menys, ens diuen els de Nangfang Daily Press, el grup de premsa més important del sud de Xina que ha coeditat la Maternitat d’Elna amb nosaltres, que ja n’han venut 2.000 exemplars.  Veig la portada a les llibreries i fa autèntica impressió veure l’Elisabeth Eidenbenz explicar la seva epopeia als xinesos.
I vist en perspectiva és veritat que Xina està tan lluny, que hem anat tan lluny, que costa d’explicar perquè hem fet aquesta bogeria. Però la realitat és que estem aquí i em sembla que per quedar-nos: som l’única editorial catalana completament establerta a Xina i Ara Xina després de 4 anys  de treball guanyarà diners en aquest 2009 horribilis.

Publicat dins de General | Deixa un comentari