Publicat el 26 de març de 2007
Llach com a exemple
Lluís Llach és un exemple tan útil per projectes com el de Cultura03: Treballar molt, 40 anys no son res, cada dia desde d?hora fins tard. Ser tu, sobretot ser tu i no caure en la profunda menjadora del poder. Ser generós amb els Felius Ventura que venen o amb xavals com jo que al finalitzar un concert a Ripollet em va dir que no haviem de pagar-li res, que el més important era que continuessim treballant amb bogeria pel nostre poble, ai, pell de gallina… Ser seriós amb els diners, amb el negoci, disfrutar del reinventar-se, voler aprendre cada dia.
I buscar sempre la felicitat pròpia i la de la gent que treballa amb tu com a poció màgica que et fa invencible…
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per OriolSoler | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Com una referent del passat en la tanscissió i de la cançó protesta per la consecució de la democràcia.
Presentant a continuació a l’album de l’ultima triomfito com el nou futur.
Però està clar que Lluís Llach sempre serà un cantant de futur i els triomfitos sempre semblaran una qüestió del passat com les noves Marisoles o Pepa Flores de torn.
Totalment dacord que en Lluís Llach és un bon exemple, però crec que també ho és per no haver pretès mai ser un producte de masses a qualsevol preu, per no haver pactat amb dictadures ni haver transigit amb la inmoralitat, per no haver posat mai la qualitat en joc per aconseguir més quota de mercat… Preneu bona nota d’això, també. Els vostres fantàstics negocis a la Xina, la dictadura més gran del món ara com ara, els veuríem amb bons ulls si els haguéssiu fet a can Pinotxet en el seu moment o a qualsevol país dominat per un règim totalitari, clientelista i atropellador com el xinès? -recordeu el Tíbet, amics…-. I fullejant la revista Nat, no em sembla que hagueu posat la qualitat i l’excel·lència al centre dels vostres productes. Sento complicitat pels vostres objectius, però no acabo de veure clara la vostra obsessió per ser un peix gros, a qualsevol preu (per molt que aneu omplint-vos la boca amb el discurs de la qualitat, les idees i tot això…). I parlo amb una mica d’experiència. Salut, i sort, mai no és tard per canviar de rumb!
Em sembla una reflexió molt reveladora, però sobretot, em quedo amb la darrera frase, la de cercar la felicitat…ara que fer-ho és més complex que no pas dir-ho!
Però plantejar-ho i pensar-hi ja és el primer pas, oi?
molta sort i molts companys de viatge!