Fa una estona estava a l’aeroport d’Amsterdam i allà, ho juro, tenen llibres en holandès, la immensa majoria. En canvi, mentre esperava el meu primer vol d’aquest viatge cap a Xina, he visitat les llibreries de la terminal B de Barcelona i pràcticament no n’he vist cap en català.
I filosofava pels passadissos que el lliberalisme és arreu, la llibertat de poder triar, i més aviat triar com creixes que com mates. I que a Catalunya fa de mal dir això de que un es lliberal, fins i tot l’Ernest que ho és, ens deia l’altre dissabte a l’Avui que “Jo no soc lliberal”. I ens fa vergonya dir-ho perquè aquí estem rodejats d’uns quants telepredicadors que se n’autoanomenen amb el mateix rigor que es fan dir “seriosos” (sic) a la web de la fundació que els acull.
Doncs això, que jo vull poder triar a l’Aeroport de Barcelona, algú podria fer una llei?
I que soc lliberal. Seriós no.