Núvol vermell

El blog d'Oriol Soler

El senyor Abacus i les llibreries

Una companya em fa arribar l’entrevista que el nou president del Gremi de Llibreters va fer al juliol a Vilaweb. L’he llegit tard. L’Eric del Arco, de la Llibreria Documenta, explica el bon ambient que es respira a la nova junta, els nous plans. I defineix molt bé què és ser un bon llibreter: “[una persona que] acostuma a estimar els llibres, té un bon tracte amb la gent, no li fa res de dedicar-se i conversar amb algú, sabent que té mil coses pendents, i està molt lligat al món actual”. I, en un moment de l’entrevista, diu que “no coneixem el senyor Abacus”.

I trobo que és molt generós perquè el cert és que “el senyor Abacus” en molts moments ha estat hostil al món de les llibreries independents i això ha generat una relació que, molt amablement, l’Eric resol amb un ”jo el senyor Abacus no el conec”.

Que Abacus optés per esquivar la llei del preu fix i aprofités la legalitat cooperativa donant més descompte que la llibreria tradicional va provocar la doble perversió de centrar la proposta de valor d’Abacus només en el preu i, al mateix temps, va fer que perdés musculatura llibretera en oblidar el sentit de prescripció, de punt de trobada i gairebé de servei públic que tenen les llibreries. Aquesta doble perversió explica perquè Abacus és percebuda menys com a llibreria del que li correspondria per la seva història i per la seva xarxa de botigues arreu dels Països Catalans. També explica perquè molts socis llibreters, decebuts pel poc reconeixement, han acabat muntant o anant a treballar a alguna de les llibreries independents o perquè, tot i ser la llibreria que més ven de Catalunya, Abacus té dificultats per tenir una relació amb el que hauria de ser el seu germà natural: la xarxa de llibreries independents que fa que el nostre país tingui un sistema únic de venda de llibres que ens fa més vius i més rics com a societat.

Ara que fa un any que hem assumit la direcció d’Abacus m’agradaria dir i reconèixer tres coses que voldria que serveixin per començar una nova etapa en la relació d’Abacus amb el món de les llibreries independents:

a) O Abacus és útil a l’ecosistema cultural i educatiu o no té sentit

Abacus és el que és, sobretot, per la visió de servei i de ser útils a la societat que van impulsar els seus fundadors fa 54 anys. I Abacus serà el que vulgui ser –té un milió de socis, solidesa financera, estructura i coneixement– si som capaços de tornar-nos a preguntar quin sentit té avui que el país tingui una institució cooperativa al servei de la cultura i l’educació. Els reptes de la cultura i l’educació son tan o més grans que als anys 60, potser no tan dramàtics, però si gegants. Abacus ha de preguntar-se com podem contribuir a que l’escola torni a ser capdavantera a Europa com ho ha estat en altres moments de la nostra història. Com podem crear un espai de treball que permeti que es desenvolupin grans projectes audiovisuals en un entorn hipercompetitiu com l’actual? O, pel que fa a les llibreries, com podem contribuir a preservar el genuí ecosistema llibreter – dinàmic, viu i independent – del nostre país que és una de les principals fortaleses per combatre al model depredador d’Amazon que amenaça la pluralitat i el món llibreter d’arreu del món i, també, a l’estat espanyol?

b) Ni volem (ni podem) ser Amazon

Potser és una obvietat, però que quedi clar: ser Amazon ni és possible –és un model econòmic tan depredador i tan consumidor de recursos que no és viable– ni és plausible – no volem una societat on tot depèn d’una empresa que va a la seva, arrasant amb les regles que ens han donat forma com a civilització–. El cooperativisme defensa un món en xarxa, un món de persones protagonistes del seu futur, creatives, que impulsen els seus projectes i Abacus, en aquest context, no pot caure en l’error d’intentar substituir els infinits nodes que formen part d’aquesta xarxa. Abacus ha de trobar la manera de reforçar-los, de fer-los més sòlids, més professionals, més solvents.

En Salva Garcia, el meu alter ego a la direcció d’Abacus, ho explica molt bé quan diu que “hem de ser una eina de suma, no de substitució; el nostre èxit no és fer les coses, sinó ser punt de trobada, ser el lloc que fa que les coses passin de forma molt més efectiva i eficient”.

c) Quin sentit té Abacus, llavors, en el sistema català de llibreries?

Aquesta és una de les preguntes que ens hem de fer i que hem de respondre amb tothom qui ho vulgui del sector. A Abacus veiem amb molta preocupació com Amazon amenaça el sistema català de llibreries. El patiment de la Geli, de la Capona, de la Herder i de tantes altres ha de ser el patiment de tots i en aquesta nova etapa Abacus s’ha de posar al servei de les llibreries perquè continuïn amb tota la força. El sistema català de llibreries independents és una estructura que funciona, potent econòmicament, plural, que estén la cultura arreu del territori. Preservar-lo i garantir-ne la seva continuïtat ha de ser un objectiu de país. En aquest sentit caldria trobar la manera, com ho fa el grup cooperatiu Mondragón en el camp de la indústria basca, de posar la força d’Abacus (la de negociació, la de distribució, l’organitzativa o la financera) al servei d’aquest ecosistema.

En definitiva, ens toca deixar de ser “el senyor Abacus” per fer d’Abacus un instrument de la nostra societat al servei del país que volem.

Amb moltes ganes de conèixe’ns Eric! A la teva disposició i de tota la junta quan vulguis, quan vulgueu.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de per OriolSoler | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent