Crisi
Telefona un amic que arriba de Nova York i diu que l’espanta molt la situació de l’economia americana, que els brots verds no els veu per enlloc, que “Oriol, aquesta crisi ens deixarà un món que no el coneixerà ningú, empreses immenses quedaran reduïdes a res”.
Aquesta crisi serà un huracà i només deixarà plantats els arbres d’arrels més profundes… I els petits que estiguin ben plantats.
És moment de recuperar el fons de cada projecte i aprofundir-hi, de ser més exigent que mai en l’excel·lència, de prioritzar guanyar un euro a finals d’any i preparar-nos per una resistència llarga. I és moment d’anar posant llavors per quan surti el sol, que les llavors ben plantades no se les endu el vent..
I aprendre que ha passat, en quina mentida vivíem tots i cadascú de nosaltres i deixar espai només per les coses de veritat: treballar bé, treballar molt, apostar pel sentit profund…
No estic pessimista, diria que fins i tot estic optimista. Però estic preocupat.