oriol fuster i cabrera

tranquil·litat i bons aliments

Tempestes d’estiu

31 de maig de 2011

Em desperto a la una i mitja: avui hem recuperat hores de son. A fora, plou a bots i barrals. Tempesta d’estiu. Sense aixecar-me agafo el reproductor de música, em poso els auriculars, poso a reproduir el nou disc d’Extremoduro, tanco els ulls. Mig disc més tard, m’aixeco. Arriba la meua companya de pis. Surto

Llegir més

Històries per a no dormir (#1)

24 de maig de 2011

Hi havia una vegada un xic, templat i sexy com ell tot sol, a qui anomenarem —per posar un nom totalment a l’atzar— Oriol (rodolí). El xic en qüestió era estudiant i feia ja uns mesos que s’havia apuntat al gimnàs, per poder desfogar-se en època de nervis continus (ja es sap: estudiar essent conillet

Llegir més

Banda sonora de la dignitat d’un territori

16 de maig de 2011

Es fa realment complicat intentar definir la Plataforma en Defensa de l’Ebre en un determinat número de caràcters. Parlar de la PDE és parlar de moltes persones, experiències i valors. És parlar de compromís, constància, coherència i honestedat; i és, sobretot, parlar de la filla predilecta d’un territori que no és que l’hage vist néixer,

Llegir més

Bous, tradició, ètica i doble moral

22 d'abril de 2011

Ara fa uns pocs diumenges Amposta va acollir una manifestació convocada pel PACMA (Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal) i AnimaNaturalis sota el lema “No als correbous, sí a les tradicions i festes sense animals”. Com era previsible, la manifestació —que va concentrar unes 150 persones segons la premsa, la majoria de les quals eren

Llegir més

Descansa en pau, Teixidor

27 de març de 2011

Anem a fer un experiment: estant a qualsevol poble de les Terres de l’Ebre sortirem al carrer i preguntem per Josep Guarch. L’única resposta serà, probablement, el silenci. Ara fem el mateix però canviant la pregunta: demanem pel Teixidor… i la cosa canviarà. I molt. La mort esta passada setmana de Josep Guarch, lo Teixidor,

Llegir més

Sí, de vegades toca obligar-se

27 de març de 2011

Escriure sempre m’ha agradat. Qui em coneix “de sempre” ho sap ben bé. De menut vaig començar a fer-ho, per extensió de l’hàbit de llegir. Durant l’adolescència m’hi vaig acostumar, i després he passat èpoques on creava més i èpoques on creava menys; èpoques on escrivia per a mi i èpoques on escrivia per a

Llegir més