Decidit i contundent, amb la seguretat de qui sap què prescriu, Germà Bel (Les Cases d’Alcanar, 1963) parla ràpid. Seguir-li el fil és fàcil i incitant: tanmateix, un sol segon d’excés de concentració en la presa de notes pot suposar un daltabaixet a l’hora de pair-ne el discurs. Còmplice i afable, bon representant de la millor vessant d’aquella mediterraneïtat que sovint només es mira des del tòpic burleta o des del missatge arcàdic comercial, no costa imaginar-se’l fent broma, cervesa a la mà, en una rostida, paella o carxofada de diumenge a alguna garriga del seu Montsià natal.
No parlem, però, ni de gastronomia ni de la dolce vita ebrenca: la panaderia d’estil francés on m’ha citat a Barcelona acollirà una conversa sobre el seu darrer llibre, Anatomia d’un desengany(Destino, 2013). Després d’un molt ben rebut Espanya, capital París (La Campana, 2010) amb el què va passar a ser referència sobre infraestructures i transport, en el nou treball Germà Bel emprén l’actual context de conflicte entre blocs Catalunya – Espanya intentant fer-ne un anàlisi el més acurat, tècnic i desapassionat possible, dins els límits que la humanitat imposa. I hi reïx.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!