Marin Sorescu: per entre els versos

Difícilment es pot explicar Romania si no és amb poesia. Difícilment es pot explicar Romania si no s’hi ha viscut. Ben mirat, difícilment es pot explicar un país, Romania o qualsevol altre: al cap i a la fi, ¿ens comprenem, els catalans?. Tanmateix, la impossibilitat de comprendre integralment no ens hauria de traure la fam de coneixences; així mateix, mai no és mal moment per a començar a explorar un país igual de desconegut que recobert de greixoses capes de tòpics. Qui s’anime a fer-ho té ara una nova oportunitat.

Tímidament, gradualment –quasi subterràniament, diríem–, la comunitat catalana interessada en Romania i la comunitat romanesa interessada en casa nostra va sembrant. I, en conseqüència, va recollint. L’últim fruit saborós, presentat la setmana passada, és una antologia poètica de l’imprescindible Marin Sorescu.

[continua]

Xavier Montoliu, primer lector català a Bucarest als anys 90 i per extensió un dels primers addictes a la droga duríssima que és l’intercanvi cultural i humà entre les realitats d’aquí i d’allà; i Corina Oproae, lingüista i una de tantes romaneses invisibles que tenim a casa nostra –de qui malauradament pocs mitjans parlaran, perquè no té cap interès especial amb el coure–, en són els ambaixadors: l’editorial Lleonard Muntaner, els viatjants. La Central del Raval de Barcelona fou l’escenari on el xiquet es presentà –amb musicacions de poemes del romanès incloses, i fetes, a més, ex professo. L’han batejat Per entre els dies.

Però que ningú s’equivoque: inquietuds multiculturals a banda, l’interès de l’antologia no rau en que sigue una de les poques mostres de poesia romanesa traduïda al català. Més enllà dels seus orígens, allò que val és el contingut: i a Sorescu cal llegir-lo. Ho narra admirablement Francesc Parcerisas en el pròleg: «llegir Sorescu és alleugerir l’ànima de càrregues més feixugues». En els temps que corren, això no és poca cosa.

Mordaçment irònic i escultor, alhora, de bellíssimes imatges, el considerat una de les veus més lúcides de la poètica romanesa contemporània ha publicat una immensa obra. «La poesia no canvia res, però produeix una il·lusió de canvi, i l’home necessita les il·lusions», afirmà el mateix Sorescu en una de les seues cites més conegudes. Esperem que Oproae i Montoliu continuen cuinant il·lusions. Mentrestant, abans que es gele, fóra bo començar amb Per entre els dies. Poft? bun?.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *