oriol fuster i cabrera

Pare orgullosíssim, Joaquín «Jokin» Moya acudix a la cita amb una menudeta –i molt activa– Cinta, de 3 anys. La disposició de la cafeteria on hem quedat no permet un gran camp de visió a Joaquín: la xiqueta –el pollastret, que li diu Joaquín carregat d’amor–, per tant, cada vegada que desapareix de l’ull atent del pare desenvolupa un paper paregut al que juguen les pauses publicitàries a la tele: marejar-te del teu punt d’atenció principal i alhora sorprendre’t –i fàcilment fascinar-te– amb el seu contingut. L’entrevista, que acabarà comptant finalment amb la presència de l’altra Cinta de la família –mare de la xiqueta i parella de Joaquín– es transformarà ràpidament en una agradable conversa carregada de picardies i confessions off the record a tres bandes.

[continua a Surtdecasa.cat]