oriol fuster i cabrera

No tenies clar si agafar tren o bus a la segona etapa del viatge, però amb només vint minutets de trajecte n’has tingut prou per a decidir-te. Camp rere camp, bosc rere bosc, verdor per tot arreu; la sensació que Sardenya s’ha de recórrer en cotxe es fa cada vegada més present. Arthur Caravan posen la banda sonora a un paisatge sorprenentment familiar: si les muntanyes que envolten L’Alguer et recordaven el Montsià al què miraves mentre creixies, l’ambient, el tarannà i l’hospitalitat sarda et fan pensar en la Romania on et vas fer (mig) gran. Referències, al final, molt més que discutibles, és clar; i que no són sinó ressons de la teua encara curta biografia. Però mira: encara així es fan necessàries. I inevitables, suposo.

Els turons, les ovelles i els corderets del camp han deixat pas a les afores de Sàsser, i comences a entrar a la ciutat. Mentre veus un grupet d’adolescents abillats amb les gorres i pantalons amples que tot bon hiphopero necessita i alguna pintada independentisa sarda, penses que no tardarem en baixar de l’autobús.

[continua a Surtdecasa.cat]