oriol fuster i cabrera

Este dilluns vaig anar a la meua primera classe de ball rodó. El ball rodó és la jota típica de Masdenverge, i quan una bona amiga va proposar-me d’acompanyar-la i convertir-me en el seu company de ball no vaig pensar-m’ho ni un moment. Sense haver-ne après mai, fa temps que “ballo”, d’aquella manera, jota: seguint el pas de les altres parelles, intentant imitant-les i, sobretot, entrompessant. Tenir l’oportunitat d’aprendre’n els passos de veritat és, per tant un bon inici: allò de conèixer les normes per a després, si cal, poder continuar saltant-se-les.

Esta tarda l’anècdota m’ha vingut al cap mentre xafardejava les notícies sobre la llei que s’ha tret de la màniga el capwert este que tenim de ministre d’educació espanyol. L’últim atac a la llengua per part de l’Estat espanyol és potser encara una mica més escandalós del que ens tenen acostumats i pretén, sembla, relegar la llengua catalana a quarta llengua en l’ensenyament primari i secundari, fent innecessari fins i tot aprovar l’assignatura per a superar els cursos. Un escàndol, vaja.

Però confesso, i ho dic sense manies, que sóc molt malpensat. I la veritat és que esta ofensiva wers la llengua catalana fa pudor. No només pudor a carca, a jacobí i a espanyolista, que per desgràcia ja n’estem prou acostumats; sinó també pudor a maniobra de distracció molt ben meditada.

[continua]

Si pensem en clau espanyola, que esta ofensiva arribe al moment precís que des del govern espanyol s’estan retallant de manera espectacular les pensions o mentre la retirada d’ajuts a la dependència comença a mostrar les seues conseqüències més crues fa malpensar. I el tuf comença a fer-se insuportable si pensem en clau catalana i en l’escenari d’una Convergència i Unió encara de ressaca d’un 25N que l’ha deixat molt tocada. Córrer a recuperar la credibilitat nacionalista “plantant cara a Espanya” mentre l’opinió pública deixa de banda les retallades durant una temporada és una bona jugada, no?

En realitat molt poca distància separa les molèsties per la pudor del no poder caminar perquè hi ha una cortina de fum que no ens deixa veure cap on anem. Encara així, per molta pudor i molta cortina que hi hage és evident no podem deixar de defensar la nostra llengua. Fa anys que ho fem i no deixarem de fer-ho. Però com en la jota, en política és important tenir clars els passos per a després decidir si es seguixen o no. Sabem com està el pati: pensem, per tant, abans de deixar-nos portar esbojarradament per la melodia. Ballem la jota de Wert, sí; però fem-ho sense oblidar en quin context sona la música. La samarreta contra les retallades en educació, la samarreta per l’educació pública o la de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca poden ser un bon uniforme de ball.