Pep Gimeno ?Botifarra?: ?Si la música tradicional s?adorm, no queda vida?

Pep Botifarra (Xàtiva, 1962) és una de les veus més respectades i de més èxit del panorama tradicional català –i mediterrani– actual. El musicòleg Josep Vicent Frechina el definia, molt encertadament, d’esta manera: “Si hi ha una manera de cantar al País Valencià que irradie, com ninguna altra, autenticitat en el gest, credibilitat en el tarannà i valenciania en la substància, aquesta és indubtablement la de Pep Gimeno Botifarra“.
 
 
I és que un torrent de veu privilegiat, una actitud humil i autèntica tan a sobre com baix l’escenari, un enorme bagatge de la cultura popular de La Costera a l’esquena i molt de picar pedra són les claus dels seu èxit i alhora la seua millor carta de presentació. Amb el seu primer disc [Si em pose a cantar cançons; Cambra Records, 2006] a més de vendre’n 12.000 còpies –una xifra extraordinària per a un àmbit i un país com estos– i revolucionar l’àmbit tradicional va guanyar el Premi Ovidi Montllor al millor disc folk; i va actuar en escenaris com el Festival Tradicionàrius de Barcelona, el Xàbia Folk, la Fira de Música al Carrer de Vila-Seca o la Fira Mediterrània de Manresa.

A finals de 2012 Pep porta ja tres discos signats en solitari, moltes col·laboracions, un disc conjunt amb Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries [La Barraca; Discmedi, 2011] i molts escenaris coll avall. El darrer, este passat cap de setmana a Tolosa, on ha fet d’ambaixador de la cultura catalana en un concert a l’Auditori de St-Pèire dels Coquins emmarcat dins del Festival Occitània. I se n’ha sortit molt bé, com demostren els fins a quatre bisos que van interpretar rondalla i cantaor o el ritme frenètic de felicitacions i comentaris que van rebre els músics després del concert. A Núvol hem aprofitat per entrevistar-lo.

[continua a Núvol] 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *