oriol fuster i cabrera

Sembla que a les Terres de l’Ebre la tendència a la creació i la promoció cultural no fa més que créixer. Potser el sentiment d’inferioritat i abandonament respecte les capitals catalanes que històricament ebrencs i ebrenques hem patit comença a deixar de banda la queixa i el victimisme —normalment més que justificat, alguna vegada gratuït— i a revertir en voluntat de construir cultura, sinergies i territori. No es tracta de cap interpretació alegre de la realitat: si donem una ullada a què s’ha cuinat últimament per esta part del país la conclusió és més que optimista.

[continua a Núvol]