Quants cops he sigut un dictador? Quants cops un inquisidor; un censor, un escarceller?Quants cops he prohibit, a qui més m’estimava, la llibertat i la paraula? De quantes persones m’he sentit amo? A quantes he condemnat per haver comès el delicte de no ser jo? No és la propietat privada de les persones més repugnant que la propietat de les coses? A quanta gent he utilitzat, jo que em crec tan al marge de la societat de consum? No he desitjat o celebrat, secretament, la derrota d’altri, jo que en veu alta m’hi cagava, en l’èxit?
Qui no reproduïx, dins de si mateix, el món que l’ha generat? Qui pot garantir no confondre al germà amb un rival o a la dona que estima amb la pròpia ombra?