oriol fuster i cabrera

L’esperada dimissió del primer ministre Emil Boc arriba després de més de quinze dies de protestes a mig centenar de ciutats d’arreu del país. L’espurna inicial de la protesta va ser, també, una dimissió: la de Raed Arafat, subsecretari del Ministeri de Sanitat, molt popular al país per haver estat el responsable de la creació el 1990 del servei mèdic d’urgència romanès. Arafat fou forçat a dimitir per mostrar-se crític amb la reforma de la sanitat impulsada pel president Traian B?sescu, que considerava privatitzadora. 

Les protestes, però, ràpidament van derivar del rebuig a la privatització sanitària i el caciquisme polític a una mostra de la indignació generalitzada per la situació del país. La reforma de B?sescu —retirada arran les protestes— no fa, en realitat, més que continuar una tònica donada des de la fi del cicle ceau?esquià. Dades publicades pel prestigiós diari econòmic Econtext.ro, per exemple, evidencien com entre el 1990 i el 2010 la sanitat pública romanesa ha vist com el número d’ambulàncies disponibles i de llits als hospitals es reduïa, literalment, a la meitat. 

La retirada de la reforma de llei poc després de l’inici de les protestes fou indiscutiblement una victòria per als manifestants, com també ho és la dimissió ara de Boc. Caldrà, però, analitzar-ne el resultat a llarg termini.

[Pots llegir lo text sencer a Opinions contundents, l’espai d’opinió de Vilaweb]