oriol fuster i cabrera

tranquil·litat i bons aliments

27 de març de 2011
4 comentaris

Sí, de vegades toca obligar-se

Escriure sempre m’ha agradat. Qui em coneix “de sempre” ho sap ben bé.

De menut vaig començar a fer-ho, per extensió de l’hàbit de llegir. Durant l’adolescència m’hi vaig acostumar, i després he passat èpoques on creava més i èpoques on creava menys; èpoques on escrivia per a mi i èpoques on escrivia per a més gent; èpoques més inspirat i èpoques menys inspirat.

Però la base, la tendència, romania. De vegades per vici, d’altres per encàrrec, algunes vegades inclús -poques- per necessitat.

Crec que escriure, però, requerix -com tot procés creatiu- pràctica, estudi i constància. I he de confessar que això últim no ho porto gaire bé.

Obrir un bloc (o blog?) a Vilaweb és un repte en este sentit, una manera d’obligar-me a escriure de manera mínimament constant.

El fet d’escriure pensant en publicar m’obligarà treballar-me els escrits.

El fet de pagar -un preu simbòlic, però un preu al cap i a la fi- per tenir un bloc m’obligarà a escriure. 

No tinc cap pretensió professional en este sentit. Sí, m’agrada escriure, però estic a anys llum de tenir una capacitat creativa suficientment quantitativa i qualitativa com per plantejar res al respecte. Tampoc tinc molt clar què faré amb la meua vida.

És per això que de moment com a mínim em servirà de pràctica i d’ensenyament. Al cap i a la fi, la vida és això: un ensenyament constant, un estudi continu, una pràctica diària.

Això sí que ho tinc clar.

  1. “… Però la base, la tendència, romania. …” escrivies al març… Una premonició, això de “romania”…?!?! Que vagi molt bé per Bucarest!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!