Connexions des de #Badalona

El Metacritic és un web que, servint-se de complicades fórmules, obté diferents mitjanes numèriques a partir de les crítiques periodístiques que rep una pel·lícula. És una manera ràpida i força acurada de saber si una pel·lícula està bé o no. A més, aporta un fragment de l’article acompanyat del corresponent enllaç a les crítiques analitzades, de manera que no tot depèn de la intuïció metàl·lica de l’ordinador de torn. No cal dir que el Metacritic ha esdevingut una eina imprescindible abans de fer cap al vídeoclub i recuperar films pendents. L’altre dia remenava en la base de dades d’aquesta eina per saber més de The Last Kiss, de Tom Goldwyin, amb guió de Paul Haggis, remake nordamericà del film que l’italià Gabriele Muccino va dirigir l’any 2001 amb el nom de L’Ultimo Bacio. Un dels fragments seleccionats en el web, i que en aquest cas corresponia a la crítica de la revista Empire, em va fer especial gràcia. Es tractava d’un advertiment molt útil (no per a mi, almenys actualment; però si per a altres despistats i despistades cinèfils amb parella): si has de veure aquesta pel·lícula amb la teva parella, –deia el crític–, estigues avisat: et pot portar algunes discussions incòmodes a l’acabar. Sapigueu que The Last Kiss retrata les històries de quatre amics a la trentena, en plena crisi de maduresa. Ja sabeu: volia ser així, de gran? És això el que vull? És ella, ‘ella’? Estic preparat per tenir fills? Vull, realment, tenir fills?… Haggis enfosqueix una mica la trama, menys refrescant que l’original europeu. Llàstima que no està gaire inspirat, el guionista autor de Crash i guionista de Million Dollar Baby. La pel·lícula, tanmateix, continua sent demolidora perquèles preguntes que planteja remouen amb perversa eficàcia. Si, si… és una bomba de rellotjaria. Recomano veure-la a soles… o potser fins i tot no veure-la. Per si de cas.