Pont ‘glocal’ per a la República
UBUNTU “Una nena va prendre llavors la paraula i va dir: com podríem estar feliços com a cap de nosaltres, si la resta no ho estigués.” Jo sóc en tu. Aquesta és la idea força principal d’Ubuntu, l’assaig de Raül Romeva que va guanyar el Premi Irla 2020 i que ara a publicat Angle Editorial amb un pròleg d’Oriol Junqueras.
És molt interessant com el llibre de Raül Romeva posa en relació el marc de la fragilitat individual i comunitària amb el de la responsabilitat en un context de consciència global. Cal recordar la via Romeva: “el compromís amb la república Catalana és des de sempre un compromís global”. És un text que s’adreça directament al lector escrit i pensat pels seus fills, avui adolescents.
Un llibre per mirar endavant, malgrat les inclemències judicials, mediàtiques i polítiques. Un esforç necessari poc habitual i en la qual Raül Romeva jugar un paper referent perquè de fet Ubuntu mira també més enllà de l’independentisme, desbordant-lo de republicanisme. “És alguna cosa més que un altre llibre sobre el procés”.
Consens ampli a partir de tres idees: persistència, bon govern i polítiques republicanes… I a partir d’aquí generar I enfortir la base d’una mobilització ciutadana massiva pacífica i democràtica. I encertadament, l’autor assenyala el referèndum sobre la monarquia com a oportunitat de transcendir la dicotomia independència sí o no.
Una idea interpel·ladora: la revolució com a conseqüència de “milers de lluites petites, estratègicament coordinades, que la seva persistència i donades unes determinades circumstàncies, sabent llegir aprofitar sempre les finestres d’oportunitat que puguin aparèixer al llarg del camí, fan que caiguin tota mena de morts, siguin com siguin dels gruixuts aquests morts.”
El llibre lliga constantment el Pla local i global sota una premisa honrada que és la de la gestió de la complexitat. “La complexitat com una oportunitat i no com un problema.”
- “Pels qui no som nacionalistes, i al mateix temps ens preocupa que el nacionalisme es pugui utilitzar amb objectius excloents i discriminatoris, la prioritat no és tenir una pàtria si no comptar amb les eines que garanteixen que el país i les seves institucions no caiguin en mans d’aquells que les volen usar per dividir estic matitzar ho discriminar col·lectius.” (Pàgina 75)
- “El pessimisme de la realitat ens porta a pensar que no hi ha cura absoluta, però l’optimisme de la voluntat ens condueix a veure com la salvació no es troba ni en l’acceptació fatalista de la corrupció ni en la proclamació d’un règim angèlic que acabarà sent infernal. Està en el mateix combat, en la recerca tossuda i responsable de la decència pública. En el republicanisme cívic, polític i militant.” (Pàgina 122)
- “L’arquitectura institucional d’una comunitat republicana consisteix en les demanades de l’autogovern, dispersió del poder, existència de frens i contrapesos i per poder preponderància de les cartes de drets. Aquesta arquitectura se sosté sobre el sòlid fonament d’una ciutadania responsable, participativa i vigilant.” (Pàgina 136)