Connexions des de #Badalona

¿Quants vegades heu vist una pel·lícula que es diu ‘Cuestión de honor’, o ‘Crimen de Honor’, o ‘Traición de honor’, o ‘Gloria y honor’, o ‘Orgullo y honor’? ¿Cuantes vegades en una d’aquestes pel·lícules hi sortien dos policies, un de bo i un de dolent? ¿Cuantes vegades aquesta pel·lícula passava a Nova York? ¿Quantes vegades hi sortia un mafiós negre (en les produccions més llunyanes en el temps), o un hispà o un eslau de pronúncia sibil·lant (la moda, en les dels últims temps)? ¿Quantes vegades la pel·lícula passava de nit principalment; i hi plovia, i una mena de boira misteriosa sortia dels carrers? Ho té difícil, l’últim film que Edward Norton s’ha muntat vanitosament per a la seva exhibició. ‘Cuestión de honor’ és una pel·lícula amb el letal estigma del ‘dejá vu’. L’artefacte té, en anglès, un títol menys penós (Pride and glory) però està dirigit de forma força rutinària per Gavin O’Connor, el qual, malgrat els esplèndids minuts inicials (el millor del film són, de fet, els títols de crèdit) no aconsegueix elevar la pel·lícula més enllà del tòpic més previsible… i prescindible.