Sobre un poema de Carles Riba
Hem estat com la gent que mira el mar: la gran temptació que a poc a poc desferma les voluntats ardides per la silent i avara rutina. Hem estat com la gent que un dia diu prou i, com d’una revolada, inicia la cerca de les terres daurades, enllà de les tenerbres profundes i onejants, la infinita mar deserta. Davant del seu esguard, ells, amb els seus records, els seus déus i els seus cants. Hem estat, així, com la gent que mira el mar. Els aventurers errants que naveguen per trobar illes amb ports fidels, consol breu, aquest: cap dolçor de la terra iguala la seva ànsia. Sempre demanen una ruta nova als estels, la gent com nosaltres. I la nostra nau va avançant, empesa per la sonora lluita. És així la nostra vida, amor, un combat de destins.
* Versió lliure del poema de Carles Riba, ‘Hem estat com la gent…’, inclòs dins el Llibre primer d’estances (1913-1919), inclosa dins l’Antologia poètica, a cura d’Enric Sollà i publicada per Edicions 62 dins la col·lecció ‘Les millors obres de la literatura catalana’. Avui fa 50 anys que Riba va morir.