Roger Mas, contrasentits
“El millor llibre d’aquest Sant Jordi en realitat és un disc: es diu Les cançons tel·lúriques, i és obra de Roger Mas.” Això ho escrivia en aquest mateix àlbum de retalls el 23 d’abril passat. Torno a Roger Mas, després de quasi cinc mesos i després de moltes, moltíssimes, escoltes plaents. Doncs bé: el millor espectacle musical que es pot veure avui al nostre país té els dies comptats. La traducció en directe de l’esplèndid àlbum del cantautor de Solsona requereix 12 músics dalt de l’escenari, fet que deu encarir força els costos o deu tenir no sé quines complicacions. Que sé jo! Aquesta nit, tanmateix, he tingut l’enorme privilegi de disfrutar de l’estrena de l’espectacle en versió gran format, en l’obertura de l’Altaveu 2008. Avui i demà hi haurà una altra oportunitat a Solsona. I després? A Barcelona, l’estrena de les Cançons Tel·lúriques en el seu format apropiat encara no té data. Hi ha moltes maneres de mirar la nostra ‘anormalitat’ com a país. Aquesta és especialment coent.
Molt bon dia, Oriol.
Espero que el temps li faci justícia, al senyor Mas, i que arribi a reconèixer les Cançons Tel·lúriques com a la magnifiquíssima obra d’art que és. Per si t’interessa, jo també vaig deixar patent en el meu bloc el meu amor per aquest àlbum: http://lallibretagrisa.blogspot.com/2008/06/de-la-terra-al-firmament-amb-roger-mas.html
Salutacions des del Poble-sec!