Quan l’agenda és una promesa
Divendres a la tarda: quan l’agenda és una promesa i el mòbil fa la música més bonica. El temps alenteix la marxa: al súper hom s’entreté més del que és habitual davant la lleixa de les salses i, després, la cua passa bé, i fins la caixera del Caprabo desplega una inaudita subtilitat en passar els productes pel lector del codi de barres. La senyora de la floristeria et mira amb un somriure, perquè les flors, el dissabte, tenen el seu gran moment i la seva olor és, en aquest moment, tot anticipació. Començava el dia amb un ‘Està clar que Flaubert no va explicar tot el que sabia a “L’educació sentimental”‘ al meu Twitter. L’Eva Santana contaapuntava a través de Facebook que ‘no crec que en sabés més’. I sabeu què? Potser si, potser no en sabia més. Tant se val… divendres a la tarda.
* A la Meritxell i les seves ‘cerques’…