Publicat el 12 de novembre de 2008
Perdent intimitat en favor del bé comú
Potser un dia caldrà que obri una categoria en aquest bloc que digui Facebook, perquè resulta que aquest gegant amb peus de fang; seductor i enigmàtic en totes les seves formes, impossibles de comptar, de seguir; em genera, dia si, dia també, pensaments i idees que em ve de gust consignar. Avui prenc prestada una curta reflexió d’una amiga, la Clara Forn. Diu en el seu estatus de Facebook, visible ara mateix per als seus amics i contactes: “perdent la intimitat en favor del bé comú, o el progrés, o per la pèrdua del valor de la vida privada”. M’agrada això de perdre la intimitat pel bé comú, és una idea interessant, un bon titular. Però no hi estic gaire d’acord. Al Facebook tothom perd la intimitat que vol perdre, i la vida privada… es veu clarament envigorida. Però vaja, ja sé per on va la Clara: el Facebook, en efecte, implica un canvi en la manera com gestionem la intimitat i això genera disfuncions i malsentesos varis, bé que també algunes troballes i felices coincidències.
Comparteix això:
Respon a Clara Forn Cancel·la les respostes
Aquesta entrada s'ha publicat dins de El món 2.0 per oriol_llado | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Doncs si, ja fa temps que crec que la intimitat l’estem perdent dia a dia. El facebook és un clar exemple on es barreja la vida privada, la vida pública, la vida comuna i el sentiment, que crec jo, d’exhivisionista. Hi ha qui diu que a la seva vida no té res d’interessant a mostrar, potser és que no vol que ningú tafanegi per la seva intimitat, però crec que la majoria o bé volem saber dels altres, o bé volem que els altres vegin el què els volem ensenyar o bé no volen perdre el fil o el contacte amb el progrés de la societat tecnològica.
Ara bé, la meva reflexió parteix d’una altre tipus de pèrdua d’identitat. No pas la que jo dono, a vegades sense pensar-hi massa, tot la validesa al facebook, per utilitzar els drets de les meves fotos o dels meus pensaments. Venia arrel de la nova implantació del Google street view, on sense decidir-ho vaig ser captada per una cotxe-càmera pels vols de l’estiu. Ara, estic tant meravellada per l’invent i les aplicacions del google maps em convencen i em fan tant de servei, que pel bé comú, accepto -aquest cop- perdre la meva “identitat”. Alguna raó deuen tenir les creences que una fotografia se t’emporta un tros de l’ànima.
Estic d’acord
Oriol, no hi ha pèrdua d’intimitat al facebook! És pur aparador, pura imatge. Busquem
la frase d’estat que demostri la profunditat dels nostres pensaments, expliquem
com d’important és la nostra feina perquè anem superatabalts, pengem fotos dels
viatges per demostrar que ens movem, que som cosmopolites, que hem viscut intensament,
busquem fotos enginyoses, som divertits… 😉 És
a una altra escala, aquelles carpetes alquitranades d’eslògans i declaracions d’intencions…
Mira’m! Soc així! Pura imatge!
Però potser
facebook no és això. Potser és només una eina neutra per contactar amics. Jo he
de reconèixer que he recuperat el contacte diari amb alguns i veure’ls al matí
quan arribe a la feina em dona oxigen. Ara bé, avui encara em sembla un oceà on
compartir informació valuosa de veritat és difícil.