Publicat el 20 de maig de 2009
Més enllà dels vels…
“… tota la meva vida vaig ser massa lluny / i no saludava, m’ofegava”. Sempre m’han impressionat aquests versos de la poetessa Stevie Smith (1902-1971). Escriure de cara als altres és aquell joc de vels del savi poema de Joan Argenté (que he citat tantes vegades). I enllà dels vels… la resposta? O bé un nou interrogant? Com aquest, capturat al passeig de Sant Joan de Barcelona.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Una mena de 'fotoblog' per oriol_llado | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent