Connexió #Badalona

El blog d'Oriol Lladó, cap de llista d'ERC

Publicat el 13 d'abril de 2009

Les lletres de la immediatesa

M’apassionen les xarxes socials. Ho saben els meus amics, la meva família, els meus col·legues professionals, els meus alumnes i els lectors habituals d’aquest bloc. En parlaria, i de fet en parlo, arreu, a totes hores i des de perspectives diferents. Però una de les coses que més m’interessen (i que també més m’emocionen, que sovint, per sort, ve a ser el mateix) és el potencial creatiu que tenen serveis com Facebook o Twitter. La facilitat d’ús d’aquestes aplicacions, junt amb l’economia imposada (una limitació de caràcters que obliga a la síntesi), han convidat molta gent que no s’atreviria amb un bloc (perquè és més difícil, i complicat, i demana més temps) a començar a expressar pensaments, idees i fins i tot petits relats. Ho fan actualitzant els seus ‘estatus’ (una petita caixa de fàcil accés on pots posar un parell o tres de frases lliures, que suggereix la pregunta ‘Què et passa pel cap?’ -facebook- i ‘Què estàs fent? -twitter-). El fenòmen ha portat, com una onada tranquil·la i a vegades inconscient, a un retrobament molt viu amb la llengua com a eina de creació. La metàfora, el sentit de l’humor, l’experimentació, les cites musicals, la realitat fragmentada, el mirall deformat, l’autoironia… en definitiva les lletres de la immediatesa, han començat a escampar-se per les xarxes socials d’internet amb una gràcia i una llibertat engrescadores. ‘Pastilles’ de 140 caràcters que contribueixen a una gran teranyina, una fotografia en moviment del què passa al teu voltant. La realitat interpretada en directe a través de centenars de veus, el món co-construït (per fer servir l’expressió de Jordi Jubany al seu molt recomanable bloc Eclipsi). El fenòmen diria que no s’ha estudiat gaire des d’aquesta perspectiva ‘creativa’, i per tant demano disculpes per convertir una mera intuïció en aquest post que té alguna cosa de ‘bonanova’ literària. I potser, ben mirat, també hauria de demanar també disculpes per haver contribuït a la creació, dins Òmnium Cultural del Barcelonès Nord, al primer concurs de relats i comentaris per a Facebook i Twitter (més informació, en aquesta notícia de Vilaweb). Però, en tot cas, pareu-hi atenció. A veure què us sembla a vosaltres.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Llibres que llegeixo per oriol_llado | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent