Lectures per a la Diada
Sí, és viable! –li responia jo al FB– Però implica posar al dia el nostre projecte col·lectiu: cal incorporar accents i manifestacions culturals que inexplicablement encara considerem alienes; cal afinar l’orella, deixar de tenir por a les identitats canviants; hem de reconèixer i valorar la nostra diversitat, que aquesta és la nostra força no el nostre punt dèbil. Hem de deixar d’insultar els espanyols (el nostre conflicte és amb l’estat) i de competir a veure qui és més ‘independentista’ (estèril competició, només per a consum intern); hem de superar el llenguatge bèlic que espatlla encara moltes de les nostres justes reivindiccions i deixar treure carnets de bon català (perquè hi ha tantes maneres de ser català com catalans)… ¿Com superar l’essencialisme, que ens explica tan malament?
“Si creiem en la nostra raó,” –continuava el Toni Soler– “hem de defensar-la amb generositat i altura de mires. Ara bé, la nostra flexibilitat ha de ser tan certa com la nostra convicció, i això vol dir que no podem acceptar amenaces ni xantatges.”
Sigui com sigui, aprofito aquest apunt per repescar alguns textos meus al blog sobre la temàtica (el corrent de la informació és tan accelerat darrerament, que aquest exercici em sembla imperatiu). Lliga amb algunes de les coses que deia el Toni en el seu article.
- Històries d’històries, recull de piulades sobre construcció nacional en un agost intens i interessantíssim.
- Superar la catalanofòbia: De trobar els interlocutors.
- I tanmateix, sota la rojigualda a Badalona: d’entendre la mena de país que som.
- No és només aconseguir un sí: de les conquestes compartides i de les preguntes importants.
- Resum d’altres apunts meus al blog, del 2008 al 2011.
- Recull d’articles d’altres persones que em semblen interessants en clau de construcció nacional. Actualitzat regularment.
—- EPÍLEG (si és que un apunt en un blog pot tenir epíleg):
Que si “traïdors”, que si “Duran fot el camp”, que si “passarem llista”, que si “nosaltres sols”…
Canvia d’emissora: un altre independentisme (ja) és possible. Ho veurem avui, espero, a la manifestació del #11set2012. Catalunya, pròxim estat d’Europa. Sí.