Connexions des de #Badalona

"Si jo hi sóc i tu també / la terra és meva i és teva." (Joan Argenté)

La nova espiritualitat i les ‘esquerdes’

Era una mica com una reunió d’alcohòlics anònims. “Hola, em dic tal i he de dir, abans que res, que sóc bàsicament escèptic respecte les teràpies alternatives”. Justificacions gens casuals, clar; i molt subratllades, també: una, dues i fins i tot tres vegades. El dimarts al vespre vaig participar en un dels sopars literaris que la Sargantana, amb la col·laboració de la Sílvia Soler i la Laura Garcia, organitza regularment al seu necessari espai de Dalt de la Vila, a Badalona. El convidat era en Gaspar Hernàndez, autor d’El Silenci, últim premi Josep Pla. Va ser interessant. Molt. Hernàndez i el seu ‘Ofici de viure’ representa una de les poques veus en català que porten al públic general els arguments -i els pensaments- del moviment de la nova espiritualitat: autèntica onada silenciosa, aquesta; ben amagada, això si, per l’opinió publicada exercida en les tertúlies de 9 a 10h, per tots aquests homes entre els cinquanta i els seixanta anys, convençuts “perquè si” del seu món donat per descomptat, sempre tan àcids amb totes les ‘alternatives’. El llibre, –que no he llegit, encara–, incideix en les possibilitats curadores de l’espiritualitat. Glups. Arribats a aquest punt, alguna cosa m’empeny a dir que “jo també sóc bàsicament escèptic respecte les teràpies alternatives”. Tanmateix, voldria consignar que darrerament he observat algunes esquerdes al buc insígnia de la meva mirada confiada, ni que sigui perquè m’han vingut a trobar aquells versos de l’Auden –“l’aigua tranquil·la va fonda, mai no hi ha fum sense foc”–; ni que sigui perquè, a mesura que vaig deixant enrera el 3 per apropar-me al 4, estic aprenent a escoltar d’una altra manera el vell/bell himne de Neil Young, “hey, hey, my, my, Rock and roll can never die, there’s more to the picture, than meets the eye.” Que hi ha més coses a la fotografia, de les que podem veure… mirant. I per això no vaig dir gaire res, durant el sopar; i per això mateix, suposo, tampoc he anat gaire més enllà d’una vaga redacció temptativa sobre el tema en aquest post que, ara mateix, teniu l’amabilitat de llegir.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Llibres que llegeixo per oriol_llado | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent