Publicat el 3 de setembre de 2008
I no és soldat, i no és desconegut
El cap de rescursos humans d’una important panificadora d’Israel rep un encàrrec inusual: ha de descobrir perquè una de les víctimes mortals de l’últim atemptat suïcida a Jerusalem duia un full mig estripat de nòmina signat per ell a la bossa. El cos sense identificar de la dona; han passat més de 10 dies de l’explosió!; desperta la curiositat d’un tenaç periodista local, que pretén denunciar la indiferència de l’empresa amb els seus treballadors, car cap representant de la panificadora s’ha interessat per la noia, una immigrant d’un llunyà país de l’est. L’amenaçant idea del periodista arriba a l’amo de la fàbrica. Aquest home, –alt, resolut i temoròs, cabells blancs, de la vella escola–, decideix actuar. Vet aquí la feina que encarrega al cap de recursos humans: un home desdibuixat i adolorit, ombra incerta de l’impassible soldat que va ser: rescabalar l’honor de l’empresa, que és com dir rescabalar l’honor del propietari, el vell amo. ¿Però és només de l’honor tacat de l’empresa i del seu propietari, el que està en joc? La darrera novel·la de l’escriptor israelià A.B. Yehoshua, Una dona a Jerusalem, no és una novel·la de misteri, és una novel·la moral, diria, fins i tot, que és una novel·la patriòtica. Al capdavall, Yehoshua reflexiona sobre l’honor i el deure, el país i la comunitat, i la manera com aquests s’entrecreuen. Hi ha un dolor somort, en les pàgines d’aquest llibre, una mena de cerca a l’inversa que deixa petja i que fa pensar. L’únic personatge a qui Yehoshua dóna un nom -Iúlia Ragaiev- és l’única de qui no sabem res, mentre que del cap de recursos humans, de qui ho sabem tot!, no en coneixem el nom. L’escriptor israelià ens ve a dir que el soldat desconegut avui no és ni soldat, ni desconegut. Potser al segle XIX els països s’aixecaven amb el sacrifici anònim. Al segle XXI cal alguna cosa més. Cal una història. Un país sense històries és un país sense història, sense futur. No és només l’honor de l’empresa i del seu amo, els que estan en joc! Per això la lluita per saber qui és Iúlia Ragaiev –i quina és la seva història– és tan important.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Llibres que llegeixo per oriol_llado | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
No el conec, per lectura, l’escriptor que ressenyes -per cert, en la primera traducció a la nosta llengua-. El que si que puc fer és recomanar-te i recomanar-vos l’Amos Oz, també israelià, i igualment gran com A.B. Yehoshua.
Pere Meroño
PD. Pel que llegeixo, el llibre promet.