I ara, què? Preguntes, respostes i alguna proposta sobre #TotsSomSantPep
De qui és i qui és el responsable del conjunt de Sant Josep? El que coneixem com ‘Sant Josep‘ –i que acull i ha acollit al llarg del temps diferents activitats cíviques i esportives– és propietat de l’Arquebisbat de Barcelona –per tant, de titularitat privada– i està qualificat, en la seva major part, com a equipament. El bisbat va delegar en una associació, el Centre Parroquial, la gestió de l’espai actual, a principis de la dècada dels 40: l’aspirantat, una secció de teatre encara recordada, de muntanya i l’activitat esportiva, principalment vinculada amb el bàsquet figuren en pàgines destacades de la història associativa i ciutadana de la ciutat.
Quin és el problema? Les activitats que s’hi desenvolupen no tenen el que es coneix com a títol habilitant; és a dir la llicència d’activitat i és per això que progressivament han anat tancant diferents serveis (teatre en un primer moment, terrassa, bar… i ara pistes). Les obligacions de legalització, manteniment i seguretat del conjunt equipamental del Sant Josep corresponen al propietari, l’Arquebisbat de Barcelona. Administrativament, el centre ha de complir amb la normativa, com ho fan la resta d’establiments de pública concurrència. No és una qüestió d’obcecació burocràtica, sinó de seguretat. La llicència assegura l’adeqüació dels espais a tots els requeriments de seguretat, accessibilitat i salut pública que pertoquin.
Es pot evitar el tancament immediat? La realitat és que la propietat ha esgotat ja tots els procediments possibles de disciplina urbanística oberts en el seu moment per l’administració i ha deixat perdre així l’oportunitat de legalitzar i acondicionar l’espai. I així hem arribat al punt de no retorn actual, que afecta i perjudica tantes famílies. A hores d’ara l’administració, des d’aquest punt de vista, només pot fer una cosa: requerir el cessament de l’activitat; i la propietat només pot respondre d’una manera: atenent el requeriment, que és el que sembla que ha fet amb el comunicat de tancament enviat a algunes de les entitats usuàries de l’espai. En qüestió de pocs dies, cessarà tota l’activitat al centre, a no ser que legalment els advocats del club puguin posar damunt la taula un improbable gir de guió.
Com s’ha arribat fins aquí? Com s’ha arribat fins a qui? Qui en són els responsables? Són preguntes pertinents, que interpel·len tots els actors (propietat, associació, seccions, ajuntantament, partits…), per bé que amb diferents implicacions. Són molts anys sense llicència i amb diversos avisos i gestions, que no s’han resolt fins arribar a la situació actual. Qüestions pertinents, en tot cas; però que potser caldrà deixar (que no aparcar) per un altre moment.
‘I ara què (primer temps)? L’immediat té mala peça al teler, la important activitat esportiva actual rau en l’historic CB Sant Josep (vegeu el comunicat del club) s’haurà d’adeqüar a un mapa ja col·lapsat d’equipaments esportius. Un nou indicador que posa de manifest la precarietat dels equipaments ciutadans a Badalona. No veig opcions ràpides per al ‘mentrastant’ perquè ‘quedar-se’ a la pista ja no té ampara legal. La tramitació administrativa i la disponibilitat pressupostària fan impossible la solució que tots voldríem. I crec que més val ser clars en això.
Què pensa fer el propietari, la pregunta clau? L’església no és un propietari qualsevol. Vull pensar que la seva prioritat és atendre la seva funció social, i és evident que la pràctica esportiva n’és una (sense prejudici que se’n puguin incorporar o reforçar d’altres). Per tant, el ‘mig temps’ necessita una resposta clara de la propietat.
Al conjunt de Sant Josep es pot fer un projecte de legalització i posada al dia a la cerca de la llicència que permeti l’activitat (era la línia explorada el 2016), però sense fer cap canvi radical; o pel contrari, promoure una gran transformació que impliqui un canvi de planejament (tal i com apuntaven alguns projectes que sembla que hi ha hagut damunt la taula sense que s’hagin acabat de concretar).
La propietat ha de decidir i parlar clar; però la ciutat també pot i ha de parlar clar i reclamar-li que atengui i preservi les activitats de ciutat que ara s’hi desenvolupen. L’arquebisbat no pot fer ‘negoci’ i desentendre’s de la funció social que fins ara ha vetllat amb el conjunt de Sant Josep. La decisió sobre el futur de l’espai ha d’assegurar el retorn social i ha d’incorporar els actors que han format part de l’entitat i del club. Segons les darreres informacions, sembla que la cosa va en aquesta línia:
Prudència amb la solució pel Sant Josep (cal escoltar club i entitat i valorar bé operació urbanística x assegurar interès públic) i preocupació pel projecte artístic de la Mobba, ja q el govern sembla haver renunciat a la solució de Manresà. Demanarem explicacions. #Badalona https://t.co/vJn7MwCKwH pic.twitter.com/UvQXtpvL4Q
— Oriol Lladó (@oriolllado) November 23, 2019
I l’Ajuntament? L’Ajuntament no té un paper fàcil (vegeu comunicat alcalde de fa uns dies).
Per començar, ha d’ajudar el club a ressituar l’activitat esportiva allà on sigui i en les millors condicions possibles; i ha de vetllar perquè el projecte de posada al dia o de transformació radical no esdevingui una pèrdua social per la ciutat. El control del planejament li permet fer-ho i aquí haurà/haurem de ser vigilants. Hi ha també una proposta interessant per delcarar el conjunt com un bé d’interès local.
Per això cal molta transparència amb els afectats (que fins ara no ha acabat de funcionar), amb l’oposició i amb la ciutadania en general, i també molt de rigor, molt d’esperit constructiu i molta exigencia cívica!
Ens tindrà al costat si està en la línia d’assegurar el futur de l’equipament a la ciutat. #TotssomSantPep
En resum, les prioritats serien:
- Badalona no pot perdre més espai d’equipaments. Sigui quin sigui el pla de futur del conjunt equipamental aquest ha de mantenir i sumar activitats.
- Cal un pla de xoc als equipaments públics i d’ús públic de la ciutat… cou en especial aquests dies la lluita per la millora de les pistes de Can Ferrater que han emprès conjuntament la UGE i el Ruby Badalona. Aquest fil de Martí Serra suma molts casos d’espais en mal estat o en desús.
- S’ha d’evitar operació especulativa al conjunt actual de Sant Josep. Per sort, qualsevol tramitació necessària (sigui un pla especial o una modificació del planejament) caldrà que passi pel plenari de l’Ajuntament.
- S’ha d’assegurar la continuïtat del club.
- Cal transparència amb tots els actors implicats i l’oposició (aquí algunes accions que hem fet).