Homenatge a la Braun Citromatic Deluxe
Em fixo en una espremidora, un portamines i una petita tasseta per prendre el cafè, ben curt, de mitja tarda. Tinc les tres coses a la vista, ara que escric aquest apunt, en la mitjanit serena, que m’ofereix aquest dilluns, a casa, sol. M’agraden les tasses Illy i les tassetes Bodum -amb especial predilecció per les de doble càmera-, i m’agraden els llapissos japonesos de plàstic, amb les petites gomes d’esborrar, tan pràctiques. M’agraden, els portamines… i m’agraden també els staedler grocs i negres, amb el breu capell vermell. M’agraden uns i altres, equànim i contradictori com dec ser, perquè resulta que servo amb diligència un llapis Faber Castell –el tercer en discòrdia en el meu escriptori–. Vet aquí un portamines aristocràtic, d’un valent blau elèctric, ben compensat per uns elegants acabats de plata. Sempre he pensat que podria servir per signar alguna cosa important, si no fos perquè les coses importants no es signen amb llapis! Bé, arribats a aquest punt haurà quedat clar que m’agraden les coses ben fetes, i que hi ha moltes coses ben fetes. I que me n’agraden moltes, de coses ben fetes: Illy, Bodum, Muji, Pilot o Faber Castell. El que potser no ha quedat clar és perquè començava l’article parlant d’una esprimidora. Tot va començar (o recomençar) dissabte passat a la tarda. Vaig entrar en una botiga d’electrodomèstics del Masnou: “m’interessa una esprimidora Braun Citromatic, si li plau”. “No m’estranya que no n’hagi volgut veure cap altra… és la millor del mercat, sens dubte” –em va respondre una greu dependenta, amb l’aplom de dues dècades de servei al maresmenc de baix i al petit electrodomèstic. Tinc tasses de tota mena, a casa. I llapissos, com ve s’ha vist. Però només podria tenir una espremedora. La Braun Citromatic, model ‘deluxe’.
A casa dels meus pares hi ha la mateixa i a casa tinc em van regalar el mateix model. Trobo que fa patxoca a la cuina perquè no la tinc guardada sinó sobre el marbre, com a casa els meus pares. La qüestió és que és aquell electrodomèstic, que particularment faig servir poc, perquè em fa mandra escorrre’m el suc de taronja (al matí no tinc temps, al migdia no hi dino i al vespre no me’n recordo). Només me’n recordo de l’espemedora quan estic costipada.
I avui l’espremedora, després de tenir-la ignorada al marbre de la cuina durant mesos ha aparegut a la meva vida en dues ocasions. D’una banda, amb el teu article al bloc i de l’altra amb una notícia sobre sordesa i auriculars d’mp3. Els usuaris joves que escolten música més d’una hora al dia amb el volum alt, a més de 89 decibels, i durant un període d’almenys 5 anys patiran sordesa. I a la ràdio ho han equivalat a sentir de ben a prop durant cinc hores, el soroll d’una espremedora. T’imagines, la Braun Citromatic Deluxe, cinc hores diàries al cuc de la teva orella?