Connexió #Badalona

El blog d'Oriol Lladó, cap de llista d'ERC

Publicat el 5 d'agost de 2008

‘És això, el que volia?’

“Després de graduar-se a Brown el mes de maig, David Noriega, un llicenciat en literatura antiga comparada de Binghamton, Nova York, va mudar-se a uns pocs quilòmetres del campus i va començar a llegir alguns dels llibres als quals no s’havia pogut dedicar a la facultat. Mentre molts dels seus companys de classe ja estaven buscant feines en noves ciutats, ell va decidir pagar un lloguer petit, tocar en una banda de noise-rock, començar a la traducció de dues novel·les mexicanes –una feina voluntaria dins el marc de la seva tesi–, i començar a buscar una feina de dia, segurament ‘gens motivadora, gens coherent amb la seva carrera'”. El New York Times dedica un article als joves graduats d’universitats americanes que decideixen allargar la seva estada en les tranquil·les i interessants ciutats-campus nordamericanes, mentre decideixen què fer amb la seva vida. La història de David Noriega obre la peça, que conté algunes cites previsibles, i estudiadament culpabilitzadores. “Aquesta generació no sap què fer amb la seva pròpia llibertat”, hi diu Ethan Watters, autor de “Urban Tribes: A Generation Redefines Friendship, Family and Commitment.” Em sembla un argument fàcil, o potser directament erroni, aquest. Perquè, al capdavall, em sembla que en David Noriega sap molt bé el que vol fer amb la seva vida, només que, és clar, no és el que s’espera d’ell. Diria que jo m’assemblo més a en David Noriega, que no pas als pares que surten als anuncis dels ‘Ous Kinder’, aquells que arriben amb la corbata i el pesant maletí a l’impoluta casa adossada tot cridant ‘ja sóc aquí’, mentre besen a una dona somrient de cabells llargs i brillants i abracen uns menuts rossos i polits. Més de la meitat de les meves amistats han decidit viure a fora un temps, o fer algun viatge llarg; han deixat ‘bones’ feines que els ‘convenien’ per d’altres d’incertes… Desorientats? Irresponsables? Segur, si. Però és que tenim el monopoli de la desorientació i la irresponsabilitat? És que som els únics que no sabem què fer amb la pròpia llibertat? Fins i tot el pare-kinder sorpresa es deu preguntar alguna vegada: és això, el que volia?

Foto: Sara D. Davis per al The New York Times



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de O serem sostenibles... per oriol_llado | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent