El purgatori dels thrillers d’acció
El pitjor de pel·lícules com The International, de Tom Tykwer, és que si les deixes reposar gaire es desdibuixen de forma fatídica, per acabar arxivades en el purgatori dels thrillers d’acció línia conspirativa (tan revistats darrerament), indistingibles amb altres productes similars, carn de col·lecció de quiosc. I no sé tan sols si és una llàstima, això, de tan poc original com és. És veia a venir, no? És veritat que Clive Owen està prou bé i que la fotografia és notable en algun moment –especialment les escenes rodades a Berlín i Milà– però la història és tan previsible i està explicada amb una sintaxi tan avorrida i enganyosa que sobta que hagi passat els filtres d’una gran producció. El film tracta del poder creixent de les grans corporacions internacionals i imagina un banc especialitzat en operar en el cantó fosc de la llei, oferint productes financers adaptats a sàtrapes del primer i el tercer món: parlem? La trama està dibuixada amb ingenuïtat i per tot es noten els fils que mouen els personatges, captius d’uns guionistes que fan trampes fent veure que ‘disseccionen’ l’actualitat amb lucidesa. La pel·lícula, quant al tema, agafa el fil de l’últim James Bond, però sense el Maritni, els smokings, les noies boniques… I es troben a faltar, què voleu que us digui.