El planeta a cop de zàpping
“D’A a X“, la primera novel·la que es tradueix al català de John Berger, és un llibre volgudament desordenat, compendi d’una correspondència epistolar al llarg dels anys entre dos amants separats pel mur de la injustícia. És, principalment, una novel·la d’amor. Amor a la persona que estimes; al paiatge i a la seva olor; amor a la mare que ha perdut el fill a la guerra; amor a l’emigrant que ja no sap rera quin horitzó s’amaga casa seva; amor a les dones velles que serven els oficis i curen les persones; als homes que arreglen coses; amor a l’intangible, amor a un món més just. És, aquest, un llibre enclavat en les esquerdes de la nostra contemporaneïtat. L’argument no passa en cap lloc concret –bé que no és difícil veure referències al conflicte àrab-israelià– i així la novel·la esdevé un testimoni global –i per tant intercanviable– del dolor i la repressió. L’autor s’apropa a les notícies dels diaris tot rebutjant l’estadística i els condicionants polítics, i es queda en els sentiments. El tema no és original, però sí la mirada. Hi ha una perspectiva molt televisiva, en aquesta obra: el planeta vist a còpia de zapping; la dialèctica de la història, reduïda al vers de dos enamorats; la singularitat globalitzada… “D’A a X” és com una gran i reeixida prosa poètica, un collage molt suggeridor –no és estrany que Isabel Coixet i Benedetta Tagliabue l’aprofitessin per la seva recent instal·lació al Centre d’Art Santa Mònica. Berger aventura què hi ha rera aquell plor que ens esgarrapa des de l’últim pla d’una peça informativa en qualsevol informatiu diari. No pretén explicar-ho tot. En realitat, aquesta és una novel·la molt gran… sent una novel·la molt petita.