Connexions des de #Badalona

"Si jo hi sóc i tu també / la terra és meva i és teva." (Joan Argenté)

El bon moment dels blogs col·lectius

Hi ha un debat recurrent sobre els tertulians als nostres mitjans de comunicació. Recurrent, dic, i ho faig amb prudent distància, perquè la cosa mereixeria, segurament, adjectius més rotunds com ara esgotador, frustrant… El cas és que els experts ‘todo en uno’ continuen regnant, a ple pulmó (malgrat algunes noves i refrescants incorporacions), a les franges matinals i vespertines a les ràdios i televisions del país (i en bona part dels mitjans escrits, aquí com a articulistes). A Mèdia.cat s’han fet bones repassades al fenomen, denunciant l’ancorament generacional i ideològic de la majoria d’aquests opinadors professionals, per no parlar de les llacunes d’alguns respecte determinats temes tractats.

Jo mateix m’hi referia en el darrer article meu publicat a la casa, el passat 30 de novembre. Avui reprenc el fil de la qüestió. (continuar llegint). 

Penso que hem tendit a enfocar el tema amb un fatalisme comprensible, però que, tanmateix, ens ha fet passar per alt algunes senyals positives. De fet, hem parlat menys de la reacció, la manera com diferents sectors professionals – el nostre inclòs – han començat a respondre a la invisibilitat a que el sistema captiu els ha condemnat. Politòlegs, economistes, gestors culturals i periodistes ‘off’, que haurien de ser en moltes d’aquestes taules han sabut evitar la temptació de l’apatia i la resignació i, ben al contrari, han decidit amb èxit qualitatiu compartir reflexions i idees en desenes de bitàcores personals i especialment en un dels fenòmens emergents de més interès: el dels blogs col·lectius, que en els darrers mesos han guanyat complexitat, rigor… i impacte!

Mèdia.cat, que ara ha reforçat l’aposta d’opinió i informació de context, és un bon exemple de la consolidació d’aquest corrent alternatiu en l’anàlisi de l’actualitat.

Alguns casos més: el cercle Gerrymandering s’ha renovat amb l’any (tot incorporant noves signatures de La Concòrdia), mentre El Pati Descobert ha aconseguit entrar amb regularitat dins l’ecosistema del paper de l’ARA. El Diario.es ha pogut articular un estol de blogs molt robust, amb un peu posat al país. Nativa aposta de fa temps per una reflexió exigent al voltant del món cultural i el Núvol.com, més recent, ha convertit en imprescindible el seu torrent d’informació i reflexió diari. Són alguns casos, però n’hi ha d’altres: aquí, per cert, podeu accedir a un llistat personal, programat com a fil d’RSS.

L’eclosió d’aquests espais (blogs professionals, webs de continguts, bitàcores) representa un fenomen emergent que implica: a) que el sector acadèmic i professional cada vegada surt dels despatxos amb més frescor i vigor, i amb més ganes d’explicar coses i d’implicar-se; i b) que hi ha altres veus per comentar amb rigor i amb bones dots de comunicació l’actualitat.

El bon moment dels blogs de comentari especialitzat, junt amb d’altres fenòmens, com el vigor delcrowdsourcing vinculat al periodisme, deixa en evidència alguns dels mitjans –diguem-ne- convencionals.

Les grans capçaleres (les de premsa, però no només) es defensaven en el nou ecosistema informatiu tot assegurant que, en tot cas, ells garantien la informació de llarg recorregut, el context, la reflexió pausada. Un valor afegit que els havia d’ajudar a preservar el propi model de negoci en un context de transició accelerada. Però aquest monopoli està discutit, avui. Molt ben discutit, afegiria.

Publicat a Media.cat l’1.2.2013 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de El món 2.0 per oriol_llado | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent