Fa una estona he penjat aquestes deu piulades a Twitter:
Els següents interrogants articulen, avui, i des de l’àrea metropolitana, els meus dubtes sb la valuosa proposta de llista del pres. Mas:
- És el millor q tenim x seduir els 300.000 vots q ens falten, adscrits + a l’esquerra? No se’ns deslligaran independència i canvi social?
- No és per aquest lligam q hem crescut tant? Q passarà si a l’àrea metrop. el discurs regeneració ens queda només en mans de Podemos?
- Tant pot ‘convèncer’ posar un ‘Nom’ en majúscules a davant? Perdrem algun sí-sí pel fet de no anar junts? En perdrem x fet d’anar-hi?
- Podrem congelar la política de deconstrucció del benestar q afecta TANTA gent durant 18 mesos? Hi haurà pau social x fer-ho factible?
- I amb els nous casos de corrupció? Podem anar a aquesta ‘batalla’ sense tallafocs? Sense l’encaix q facilita sistema de partits divers?
- Entenc q això cal guanyar-ho (també) a fora; però abans cal assegurar q a dins n’has convençut a més dels q ara tenim segurs.
- No ho tinc clar encara però penso q el dubte i el contrast, més q les emocions, és el q devem al projecte q ens ocupa. Ens ho juguem tot.
- Vull creure q hi ha recorregut a fer i q és possible (i cal) trobar punts de trobada. M’encantaria no tenir aquests dubtes. Però els tinc.
- És clau (la clau de tot, al capdavall) veure com hi juga la societat civil i quins noms es perfilen en la llista.
- Reflexions obertes, camí de formar-me una opinió sb un tema crucial. Si a algú li han servit, bé; sinó, disculpeu l’allau… 😉