La càmera a la butxaca, sempre a punt. Dimarts passat al vespre. Fèiem temps per al concert que Ry Cooder i Nick Lowe van reglar dimarts a Barcelona, a la sala 2 del Palau Sant Jordi. En la foto de l’esquerra vaig agafar la llum del cel; en la de la dreta, la del terra. Hi ha quatre persones que sospiren amb la ciutat als seus peus, en una el cel és amable i serè, en l’altra és encegador i inquietant. La foto ha desdoblat amb senzilla eloqüència un mateix moment…
No tinc paraules per descriure la bellesa d’aquestes fotos. De totes maneres, em quedo amb la primera. I el que m’evoca és: melanconia, llibertat, serenor….
Jo Meritxell em quedo amb la segona. Sembla que tot estigui per fer….