Connexió #Badalona

El blog d'Oriol Lladó, cap de llista d'ERC

De tapes amb en Solbes

Aquest mes d’agost he tingut la sensació que només m’ha faltat anar de tapes amb en Solbes i en Castells. Ministre i conseller han estat, dia si, dia també, portada de tots els diaris. Hi ha hagut moments en que semblava més emocionant seguir els estira-i-arronses de la negociació que no pas contemplar els atletes suant la cansalada a la contaminada i llunyana Beijing. Tot plegat ha estat divertit, almenys fins que ha deixat de fer gràcia. És possible que una cosa continui sent divertida quan ha deixat de fer gràcia? Pse… Diguem que continua sent força entretinguda, a vegades també un pèl grotesca, tota aquesta feramalla de declaracions i contradeclaracions a veure qui aconsegueix dissimular millor les ganes d’endur-se el peix al cove. Però ha deixat de fer gràcia, almenys a mi. (…)
Amb el finançament ens hi juguem els calers, que és una mica com dir el país… I bé, és com si de sobte fossis conscient que t’has jugat totes les fitxes a una carta, i que el crupier se li comença a escapar el riure des de l’altra punta de la taula.

 

Estem d’acord: ha estat un agost ben actiu políticament. Ho pensava fa uns dies, fent la cua patriòtica de cada any a la Plana. L’ofrena institucional, de nou. Desenes d’entitats algunes amb les quatre barres sota el braç -com aquell qui du una baguette-, d’altres amb el ram de flors. Nosaltres, la gent d’Òmnium, amb una corona de Llaurers, que el dia 11 és dia de dol. Calor, soroll i poques ganes… o més aviat les ganes de ser en un altre lloc. Ja deu ser això, una celebració d’aquesta mena. El sentiment i la convicció potser l’haurem de buscar unes hores abans. La nit del 10, de fet, van coincidir convocatòries diverses: Convergència omplia la plaça del Sol; Esquerra degustava vins de la terra a la Plana; la CUP feia un sopar pels patriotes morts en combat, expressió desafortunada que ha portat força polèmica a la xarxa; i Iniciativa feia un dels seus ‘sí, però no’ amb un sopar fora de la Badalona amb prioritat per als vianants. Òmnium, per la seva banda, convocava més d’un centenar de persones a un passeig per la història a Dalt de la Vila. L’historiador Joan Rosàs va tornar a demostrar el seu poder de convocatòria. Un encert, perquè aquesta vegada, a més, Rosàs va ensenyar les dents. “Si tots fem una petita cosa”, va dir l’historiador, convidant els catalans a revoltar-se pacíficament. Les paraules de Rosàs coincidien amb les de Vicent Sanchis, director de continguts de Cultura 03, autor de la conferència de la Diada, organitzada per l’Ajuntament i Òmnium. Sanchis va fer una crida a l’acció. L’acció, avui, és anar més enllà de la corona de flors, pensar que cada dia és la Diada. I l’any vinent, a la Plana… parlem-ne. Entre tots hem de trobar la manera de creure’ns-ho. No us sembla?

[PUBLICAT A EL TOT BADALONA]

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Publicat a El Tot Badalona per oriol_llado | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent