Connexions des de #Badalona

Chicago, editada dins la imprescindible col·lecció Mirmanda d’Edicions 1984, és una novel·la coral que s’aproxima a les vides d’un grup de persones de la comunitat egípcia de la capital d’Illinois. Alaa Al Aswani, un dels escriptors amb més èxit al món àrab, traça a partir de les seves vides un fresc ambiciós, però només parcialment aconseguit, sobre els reptes de l’Islam al segle XXI: la democratització, la igualtat, la religió, el sexe, la relació amb occident… En les pàgines del llibre, veiem entrecreuades les motivacions, conflictes i somnis d’aquestes persones, moltes de les quals són professors i estudiants a les diferents universitats de la capital del migoest. L’autor trenca tòpics pel que fa al món musulmà –la lectura d’aquest llibre dóna una mirada a una classe mitjana i intel·lectual, sovint absent en els nostres telenotícies–, però en construeix alguns altres: la manera com descriu Amèrica és una mica naïf, i també un pèl demonitzadora. Però és molt interessant, bé que a vegades una mica molesta, aquesta mirada al nostre món per part de l’escriptor àrab. Detectem les inexactituds, els llocs comuns, les pors, la moralina… és clar que, tot plegat, no deu ser diferent a les inexactituds, llocs comuns, pors i moralines que la ‘nostra’ literatura aboca sobre el món musulmà. En realitat, Chicago és com un gran mirall deformat, un apunt ben útil en el camí per entendre una mica millor el món en el qual vivim.