Connexions des de #Badalona

Em passa aquella cosa tan típica, amb els acudits. Sóc incapaç d’emmagatzemar-los al cap; que, d’altra banda, compleix ben eficaçment l’encàrrec de guardar una gran quantitat d’informació relacionada amb qüestions igualment ben poc pràctiques: rock’n’roll, cine i altres sublims intangibles. És com un bloqueig, un pervers acte reflex del meu cervell. Em passa una altra cosa, amb els acudits, i aquesta no sé si és tan típica, però si que és més positiva, d’això n’éstic ben segur. Puc haver escoltat un mateix acudit una vintena de vegades, que mai en recordo el final, ni tan sols quan me’l comencen a explicar, ni tan sols quan el desenllaç està a punt de produir-se. És com si l’escoltés de nou. Puc riure com la primera vegada. Sé que és una gran virtut, aquesta; però, per ara, només la puc aplicar en aquest àmbit tan modest i… volàtil!