Connexió #Badalona

El blog d'Oriol Lladó, cap de llista d'ERC

Àfrica i clima: vulnerabilitat, oportunitat

Laurence Caramel, el periodista de Le Monde que signa l’article “L’Afrique centrale cherche à monnayer sa forêt tropicale
parla, encertadament, d’eqüació injusta. Aquest continent oblidat,
desconegut, apassionant i imprescindible emet menys que l’estat de
Texas, als Estats Units d’Amèrica, i en canvi és un dels més
vulnerables als efectes del canvi climàtic. La precarietat de la seva
economia i la dependència dels recursos primaris el converteixen en
potencial víctima climàtica. (…)

La Conca del Riu Congo, amb més de 227
milions d’hectàrees, és la segona extensió de bosc tropical del
planeta, just darrera la de l’Amazones. Aquest territori bigarrat i
francament inestable té una de les claus del futur del planeta. La
desforestació és responsable del 18% dels gasos que provoquen l’efecte
hivernacle a l’atmosfera. Què passaria si la conca del Congo visqués un
procés de desforestació com viu l’Amazones? Ens ho podríem permetre?
No. L’impacte seria enorme. Però no només a l’Àfrica. L’impacte seria
planetari. El canvi climàtic és també un canvi global, convé no
oblidar-ho.

Avui comptem el que no és tangible -el CO2
n’és l’exemple més eloqüent-, i li donem un valor. La comptabilitat
s’ha convertit en una ciència tan incerta com apassionant, un repte
majúscul del qual depèn en una significativa part la lluita per salvar
el planeta. El cas és que si comptem el cost de la contaminació… i
definim uns preus que, d’acord amb un mercat d’emissions, s’han de
pagar si hom emet més CO2 o equivalent del que està
definit… no hauríem de comptar també el cost d’oportunitat de deixar
determinats espais en pau? És a dir, no hauríem de premiar els que
garanteixen que el problema no es faci més gran?

La conca del Congo no té la pressió que té el seu cosí germà, a l’altra
banda de l’oceà, però… i si els 65 milions de persones que ara
depenen d’aquests boscos per la seva subsistència decideixen fer-ne un
aprofitament més intensiu? O si, sent més realistes, algun confús
conglomerat empresarial decideix invertir-hi per extreure fusta o,
posem per cas, minerals? A hores d’ara, un 6% del producte interior
brut dels països de la conca prové de l’explotació forestal… en
definitiva, i si augmentés aquest percentatge? 

Aquestes
reflexions disfressades de pregunta retòrica estan rera una de les
línies que, pretesament, han de formar part de l’estratègia mundial per
a l’endemà de Kyoto. Els països que conserven boscos tropicals o verges
han de veure reconeguda la seva feina de conservació. Així es va
decidir a la conferència de Bali i així s’està discutint ara en
diferents fòrums i trobades. La darrera de les quals va ser fa unes
poques setmanes, a Brazzaville i n’informa, precisament, Le Monde.

Reconèixer
la conservació del paisatge com un bé planetari vol dir articular ajuts
econòmics? I si és així: qui en serà receptor? De quants diners estem
parlant? Ja es veu que també són preguntes potents, i que no tenen
resposta ràpida. Ni fàcil. A la reunió de Brazzaville es va concloure
que cal afinar bé en les respostes, no sigui que la solució tingui
efectes colaterals negatius, o que el plantejament concret deixi de
fora les peculiaritats africanes. Al capdavall, com es calcula l’estat
de salut d’un determinat sector forestal? De quines eines disposem? Per
altra banda, els ajuts són genèrics o són a partir de polítiques
concretes? I en aquest cas, qui les determina i com les vehicula? La
història recent de l’Àfrica és la de les millors intencions, refredades
per una realitat que es resisteix a la transformació.

La lluita
contra el canvi climàtic té a l’Àfrica un camp de batalla decisiu. En
comencem a prendre consciència, però encara tenim massa preguntes per
respondre.

 

PUBLICAT A SOSTENIBLE.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de O serem sostenibles... per oriol_llado | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent