Cultura com a eina de transformació. Nova responsabilitat a la Diputació

Des de dimarts passat, sóc el diputat delegat de Cultura a la Diputació de Barcelona, en substitució de Juanjo Puigcorbé (a qui agraeixo la feina fet a l’àrea i la seva petjada articulant noves línies d’ajut i suport al cinema, la poesia, l’arquitectura o la ciència). Compaginaré aquesta tasca amb la meva feina de regidor a Badalona. Sóc diputat per ERC des de l’inici del mandat, però fins ara no tenia responsabilitats específiques de govern.

💻 Resum 2.0 amb reaccions del nomenament.
📝 Nota de premsa oficial de la Diputació.
📰 Notícia d’ERC.

Badalona 2020, projectes que van més enllà del mandat

Fa uns dies presentavem ‘Badalona 2020’, un paquet d’inversions que inclou 3 nous equipaments socio-culturals (Gorg, Bufalà i Montigalà) i també el projecte executiu d’una nova escola bressol. El pla vol anar més enllà del mandat i situa també línies estratègiques vinculades a l’habitatge.

Les inversions previstes, i que s’aprovaran en el darrer ple de juliol, provenen del superàvit… Com diu en Jose Téllez “Mentres Albiol presumia de superàvit i ho destinava a avançar deute bancari, el nou govern local ho destinarem a polítiques socials, com serà la construcció del primer parc públic de lloguer social de la ciutat.”

El govern municipal disposarà d’1 milió d’euros per a poder encarregar els projectes executius d’aquest nous equipaments que seran de caire socio-cultural i que se situaran a diferents barris de la ciutat, concretament un nou centre cívic al nou barri del Continua llegint

Equipaments culturals, catalitzadors d’activitats

L’altre dia vaig tenir la sort d’acompanyar el diputat Juanjo Puigcorbé en la visita a diferents equipaments culturals a la meva ciutat, Badalona. No entraré en detalls locals -que ens distreurien- però, en canvi, intentaré apuntar una reflexió més àmplia a partir del que vam veure-hi, escoltar i reflexionar. Com ha de ser un equipament cultural avui? Quins ingredients ha de tenir per a que tingui èxit? Què és tenir ‘èxit’ quan parlem d’un teatre, una biblioteca o un auditori? Preguntes que ens van engrescar en una conversa que m’ha encès el neguit de seguir-la en forma d’article, aprofitant aquesta tribuna del grup d’ERC a la Diputació de Barcelona.

Algunes reflexions, que detallo tot seguit.

Els equipaments són les peces d’un engranatge i s’han d’entendre interrelacionats necessàriament amb un mapa més ampli que ha d’incloure altres equipaments, connexions de transport públic, estratègies de Continua llegint

L’arquitectura és cultura.

openhouse

#Badalona ha estat la ciutat convidada del 48h Open House BCN, un dels festivals d’arquitectura de referència al país, també amb impacte internacional. Han estat una quinzena d’edificis visitables i 4 itineraris arreu del municipi, en els quals han participat arquitectes i tècnics directament implicats en el disseny i conceptualització urbanes. Aquest 2016 hem estat ciutat convidada, però a partir de l’any vinent ja participarem de la programació com una ciutat més d’un continu urbà ple d’interés i amb molt per descobrir… i redescobrir.

El públic ha premiat l’esforç per situar Badalona al mapa i ha omplert tots els itineraris i alguns dels edificis proposats no han donat l’abast per atendre visitants, alguns badalonins, però també molts d’altres llocs del país. De fet, la notícia del 48h Open House BCN la van recollir molts mitjans, en especial alguns dels telenotícies més Continua llegint

L’aposta metropolitana de Badalona? a totes!

L’aposta metropolitana de Badalona… a totes!Hi ha notícies que són importants per la ciutat encara que no hi veiem el nom de Badalona en el titular, ni tan sols en el cos de text. És el cas d’aquesta, publicada aquest dimarts 25 de febrer.El rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Enric Fossas, ha anunciat aquest dilluns que els universitaris de l’Escola Industrial, situada al carrer Urgell de Barcelona, es traslladaran al nou Campus Diagonal- Besòs en el curs 2015-2016, han informat fonts de la UPC, tal i com recull el Diari Ara en aquesta notícia. Les obres, que es van iniciar el 2009, culminaran el juliol de 2015, de manera que tots els estudis que ara s’imparteixen a l’Escola Industrial aniran a les noves instal·lacions de la UPC. Al Besòs també s’establiran alguns grups de recerca en Enginyeria Química i de Materials

El futur campus esdevé una peça clau en el reforçament d’un eix comarcal que ens convé i ens beneficia, en el qual estem estratègicament connectats, l’eix Besòs. Aquest eix acabarà de guanyar pes quan finalitzi l’adeqüació de la plaça de Les Glòries, que es convertirà d’aquí uns (pocs) anys en tot un referent d’un nou urbanisme, d’escala més humana.

Badalona ha de reivindicar-se en relació a aquest espai emergent, i que pot tenir una importància similar a la de la zona firal i logística del Baix Llobregat i el Barcelonès Sud o a la de l’àrea logística del Vallès Oriental. Badalona, pel que fa a aquest eix Besòs, ha de reforçar projectes d’abast metropolità i els ha d’entendre i conceptualitzar en relació a aquesta ‘frontera’ metropolitana, en realitat ben central i gens perifèrica. Cal reivindicar i potenciar la zona d’investigació sanitària i de formació universitària vinculada amb l’hospital de Germans Trias i Pujol que conforma un autèntic triangle del coneixement amb el campus de Nutrició de la UB a Torribera, Santa Coloma i el nou campus de l’UPC. El futur Museu del Còmic i de la Il·lustració conforma una altra peça important. D’altra banda, la ciutat té zones de gran interés cultural i de lleure a uns pocs minuts d’una de les capitals més dinàmiques del món. Segur que es poden repensar coses per ressituar-les en un plantejament més ambiciós i finalment amb un potencial de retorn social més important.

La discussió sobre l’encaix metropolità de Badalona és clau, però malauradament passa massa desapercebuda en una ciutat massa acostumada a la política reactiva i de curt plaç. Fa uns pocs mesos, la previsió d’allargar la Línia 1 fins a Badalona va ‘caure’ de la planificació estratègica de la regió 1 sense que ningú se’n queixés gaire. Simptomàtic.

Hem de pensar amb l’escala que ens pertoca, que és la de la tercera ciutat del país. Aquest és un objectiu que ens ha d’interpel·lar a tots i superar sigles, mandres, fílies i fòbies; un autèntic repte de ciutat.

 

12 apunts crítics amb la gestió cultural de Badalona

Comparteixo els 12 apunts crítics a la gestió cultural de Badalona que la TAULA DE CULTURA ha presentat aquests dies en forma de document (PDF), en l’elaboració del qual he col·laborat. En aquest apunt recupero els 12 punts del document i afegeixo alguns enllaços a articles de l’últim any publicats al meu blog i que amplien i/o matisen els temes recollits. 
  1. Falta de voluntat i de transparència per afavorir la participació de les entitats en l’organització d’esdeveniments col·lectius (Diada Nacional, Fira de Sant Jordi, Festes de Maig). > Al blog, La ciutat no ha desertat i Badalona, escenari d’un nou experiment
  2. Persecució i traves a la feina de diferents entitats (Cercle Artístic de Llefià, Festa Major Alternativa…). > Al blog: Més complicacions a les entitats.
  3. Greu retallada en el finançament de les entitats juvenils i a d’altres associacions que treballen a favor de la cohesió social. > Al blog: Sant Roc, les coses no passen per sorpresa.
  4. Model de ciutat regressiu en l’ús de l’espai públic (eliminació de bancs i fonts, tancament de places) i estigmatització de determinats col·lectius (joves, immigrants, activistes). > Al blog: 220.000 veïns i veïnes, totes i tots… i Ens agrada Badalona
  5. Trencament consensos (correbous, supressió de la Diada Nacional…). > Al blog: La Diada a Badalona, set dies després) i El carro de l’oposició
  6. Indefinició i falta de diàleg en l’establiment dels usos del Centre Cultural del Carme i Centre Cívic Torre Mena. 
  7. Política lesiva a les entitats sense ànim de lucre, obligades a pagar taxes per l’ocupació dels espais públics. 
  8. Atacs a la llengua catalana: vot contrari a la moció a favor de la immersió; intent de rebaixar el pressupost al CPNL. > Al blog: Apunts sobre la independència i No és només aconseguir un sí
  9. Acomiadaments i manca de projecte a Badalona Comunicació. > Al blog: Nines russes, sense veu i Mijans de Badalona, nota no tant al marge
  10. Congelació del Pla Estratègic de Cultura, que segueix sense aplicar-se i absència de voluntat per crear un Consell de Cultura. > Al blog: Mirar al mapa, insisteixo, Badalona i el metro, Pistes sobre una cultura en transformació i ‘Quatre’ passes fan molta cultura
  11. Política poc transparent de subvencions a l’associacionisme. Manteniment d’una cultura de subvencions i no de convenis. > Al blog: Ja no hi ha excuses, notes sobre Cultura a la ciutat). 
  12. Falta de resposta al document presentat fa un any i lliurat a la regidora de Cultura la tardor de 2011. > Al blog: Enxarxant la cultura.

‘Quatre’ passes fan molta cultura

Un llarg corredor connecta Badalona. És un camí cultural que en realitat podria començar a qualsevol racó de la ciutat, però que nosaltres situem al futur museu del còmic, a l’antiga fàbrica del coco, la CACI. D’allà va seguint el passeig marítim per enfilar-se, carrer del Mar amunt, zona comercial i de teatres, batec incansable de la cultura i potent aparador. És el centre de Badalona, no pas el barri del centre (distinció pertinent, crec). Ben aviat el camí enllaça amb Dalt de la Vila, una Baetulo que brilla més que mai, a 3 minuts de l’estació de metro. El Museu de Badalona es reivindica com a equipament metropolità de primer ordre. Bé. Ja era hora. A tocar, Can Barriga; equipament pel barri, d’una vegada!; i Ca l’Andal, la imponent masia que entre esquerda i esquerda es mira la vella ciutat de reüll. Aquesta edificació podria ser el nou centre de cultura tradicional a la ciutat (de fet, ja hi ha compromès el finançament). Amb els peus direcció al Maresme, trobem la masia de Can Canyadó (perquè no? un centre cívic jove?) i la futura biblioteca del barri. Per arribar-hi, haurem passat per un parc preciós, que cal recuperar amb imaginació i valentia, i que pot arribar a ser un reclam metropolità. Continuem la caminada enfilant-nos fins a Morera i Pomar, la biblioteca, el centre cívic de Morera (centre especialitzat en la dona?) i d’un salt ens plantem a les masies, la vall de Pomar i la vall de Canyet, la ruta dels tresors. Després d’una bona caminada baixarem per Montigalà fins a Lloreda i el Sant Crist. Camí del Besòs passarem per la Salut i l’Escorxador (on toca fer encara tantes coses!) i Llefià, amb la biblioteca i la Torre Mena i el teatre Blas Infante. A una sola parada de metro, Santa Coloma de Gramenet i una programació cultural interessant, que caldria considerar també una mica pròpia. Creurarem l’autopista, de nou, camí de la biblioteca de Sant Roc i l’Ateneu, l”experiment’ que sí que val la pena. A una parada de metro, Sant Adrià de Besòs, i el seu museu de la immigració i equipaments culturals emergents, que toca descobrir. I amb ‘quatre’ passes tornem a ser davant del Museu del Còmic.

Tot això s’explica en aquest vídeo d’un minut, que hem preparat per mostrar la nostra visió de la cultura a la ciutat. Un llarg corredor que connecta cultura, cohesió i reactivació econòmica. Hi trobem diferents protagonistes, és clar: l’administració, sí; però també, i principalment, desenes d’entitats i col·lectius, gent que promou la cultura amb ambició i compromís, un amor per la ciutat que és, segurament, el nostre millor capital. Prenguem-ne nota, especialment en temps de crisi.

En aquest enllaç podeu veure un resum de les propostes sobre cultura i aquí accedir al programa complet.

L’agenda de la cultura de Badalona, a l’iphone!

Open data, dius? Què no saps què és l’open data? Fes un cop d’ull a iBDN, una aplicació (app) feta per a iphone per en Xavier Vinaixa. Un exemple concret que fa innecessària tanta literatura tècnica i tant d’anglicisme. iBDN agafa directament de l’agenda de cultura de Badalona les dates ‘alliberades’ (és a dir, preparades per a l’ús de tercers) i les presenta en un petit programa que es pot executar des d’un telèfon mòbil. L’app organitza la informació per categories (literatura, música, ptrimoni, etc.) i et permet ‘arxivar’ la informació al teu calendari, reenviar la cita o accedir a un mapa per saber com arribar a lloc. En Xavier Vinaixa ha pogut fer servir la informació disponible en l’agenda web de l’Ajuntament perquè estava preparada per a ser utilitzada en múltiples formats, ja que seguia la filosofia de les dades obertes. Badalona és avui una ciutat de referència en aquest àmbit (i ens n’hem d’alegrar!). El que ha fet en Xavier Vinaixa ho poden fer avui també altres: entitats, empreses, persones…

Aquest és un camí imparable i que com a ciutat (per fi!) sembla que estem encarant correctament (una altra cosa és si també cal –que cal– una agenda en format paper). Els serveis d’informàtica de l’Ajuntament lideren el procés tècnic, i l’àrea de Cultura està reajustant les seves rutines informatives (que ja li tocava!) fent-les més obertes i eficients. Ara és més fàcil entrar informació d’activitats, i hi ha una presència proactiva de l’àrea a les xarxes socials.

La filosofia de les ‘dades obertes’ ens interpel·la a tots, i això la fa molt interessant. Obligarà a les entitats i actors culturals a reconsiderar moltes coses. Per exemple: la conveniència de centralitzar la informació per assegurar que des d’un sol punt (la web municipal) les nostres activitats es redifonen amb eficència; la necessitat que tindrem de consensuar un sistema de categories per organitzar la informació (i que haurà de ser més senzill que el d’iBDN) i la urgència amb la qual ens haurem de reciclar tecnològicament com a associacions i col·lectius que fan cultura a la ciutat.

La veritat, són temes molt interessants per anar abordant els pròxims quatre anys.

Enxarxant la cultura

Dissabte, 26 de febrer, va tenir lloc a la Fundació Ateneu de Sant Roc la segona trobada oberta de la Taula de Cultura. Ja fa dos anys que els representants d’una trentena d’entitats i col·lectius de Badalona es troben mensualment amb l’objectiu de posar al dia la cultura a la ciutat. Dissabte, i amb la inestimable col·laboració de Joan Soler, premi nacional de Cultura, vam trobar-nos per definir els eixos que haurien de conformar la política cultural el pròxim mandat. Aviat en tindreu notícia, d’aquest document, que serà presentat a totes les forces que concorreran a les eleccions del maig.   

Les reflexions que volia compartir són complementaries i, d’alguna manera, prèvies. 

El dissabte em mirava el plenari de la Taula i comprovava com, en dos anys, hem incorporat al discurs (i cada cop més, també, a la pràctica) alguns elements impensables fa un temps. Estic content, la veritat. Ens n’hem de felicitar les persones que hem estat rera el projecte, durant aquests mesos.

La Taula és avui (encara) un òrgan massa difús i precari organitzativament; és per això, segurament, que no ha impulsat grans projectes ni ha estat rera grans esdeveniments. Tanmateix, la Taula ha fet una altra cosa, que potser és més valuosa i tot. Aquest espai és discurs, un nou discurs. S’ha treballat de valent per redefinir el marc, tot estirant el fil del document Prioritats de la Cultura a Badalona, elaborat per Òmnium Cultural l’any 2007. La societat civil ha evidenciat lideratge, visió i habilitats. 

El cas és que, a Badalona, el treball de la Taula està ajudant a fer veure:

  • Que quan parlem de cultura parlem també de vertebració i cohesió: la cultura s’ha d’entendre com a eina de transformació: l’especialització dels centres cívics pot ajudar a la vertebració dels barris; l’impuls de programes de coneixement del territori (com el Quedem?) pot ajudar a la cohesió social, etc.
  • Que el repte, avui, és també en la manera com connectem els punts i en treiem tot el partit possible, més que no pas en l’impuls de noves propostes. Cal reivindicar, aquí, la perspectiva comarcal i nacional, en el disseny de les nostres polítiques culturals.  
  • Que quan diem ‘cultura’ ens referim a un terme ampli i molt complex, que supera clarament les ‘set arts’: a la taula coincideixen en un mateix espai gent de la cultura, de l’educació del lleure, de l’assistència social… Vet aquí una visió transversal que reclama noves formes d’organització i interlocució. 
  • Que quan discutim sobre finançament, cal superar la inèrcia de l’ajut ‘perquè toca’ i avançar cap al treball per projecte, molt més fàcil d’auditar i de situar dins d’una estratègia de ciutat consensuada. ¿Per què no incorporar un sistema de punts que premii en els projectes que opten a un finançament l’excel·lència i el compromís en la resolució dels reptes de ciutat (cohesió, fractura digital, participació)? 
  • Que avui més que mai la cultura és conversa i és construcció, i no només consum. I que si això és així, cal proposar noves fórmules de participació, més obertes i flexibles, que no només siguin ‘paraules’. Les fórmules estan per veure i estudiar, però s’aventuren tres necessitats que segurament hauran de tenir tres tractaments: administració més eficient (extensió de la figura de Badalona Cultura), espai de debat i de decisió ampliat (consell de cultura), òrgan que articuli i validi projectes i finançament (consell de les arts i la cultura).
  • Que les associacions de la ciutat ja no es fan la competència, i que volen treballar plegades i que de moment s’han començat a conèixer i a posar-se d’acord en els objectius a assolir i en la forma de treballar.

És temps de xarxes, deia la Dolors Sabater en un apunt al seu blog, fa uns pocs dies: “la xarxa crea ponts, –deia la Dolors–, trenca barreres, cohesiona, i aprèn d’ella mateixa.” És així mateix.

El metro i la cultura

Un dels principals problemes de la cultura de Badalona és la proximitat de Barcelona. Els sona? Vet aquí un argument que cal pronunciar amb aire greu i un cert fatalisme. La sentència en qüestió allargava l’ombra en moltes discussions i debats entre la gent preocupada per la ciutat.

Qui anava a dir que tot plegat es solucionaria amb una estació de metro? L’arribada de la L2 a cinc minuts dels principals equipaments culturals de la ciutat ha desplaçat Badalona en el mapa. Ara estem més a prop de Barcelona. Si és veritat que ‘un dels principals problemes de la cultura a Badalona és la proximitat de Barcelona’, ara devem estar perduts. I no, ben al contrari. L’estació de Badalona-Pompeu Fabra ha fet caduc el debat. Un d’aquells debats laberíntics, tan badalonins, ha quedat superat. Bé, molt bé. Ja era hora!

A Badalona, ara coincideixen dues exposicions molt interessants: a l’Espai Betúlia la mostra sobre l’Argenté; al Museu, la restrospectiva dels Santilari. L’inici del cicle de concerts de Bankrobber a la Sargantana també és remarcable. Són tres exemples recents: la ciutat és a l’aparador metropolità.

La ciutat està situada de fa temps en un continu urbà que no només no ens amenaça, sinó que és oportunitat. Avui Badalona és més competitiva, hem d’acabar de creure’ns-ho: haurem d’adaptar els horaris de les nostres representacions al metro? haurem de revisar les polítiques de comunicació per fer-les més eficients fora del terme municipal? Sí, segur, i encara algunes coses més, algunes de les quals ja s’han començat a aplicar. Entendre que la ciutat està interconnectada obre la porta a sinèrgies molt interessants amb centres de creació i producció d’arreu del territori i en especial amb la sempre temuda Barcelona. D’altra banda, també hi ha una lògica en la programació dels teatres i centres del Barcelonès Nord que caldria explorar, i coordinar; al capdavall, el metro també ens apropa a Santa Coloma, no?

El metro ens ha ajudat a superar un debat esgotat. Una bona notícia. Això ens ajudarà a explicar millor el que, de fet, fa temps que està passant a la ciutat… que Badalona, si ho vol i s’ho creu, forma part d’una de les cartelleres culturals més potents d’Europa.

La fi dels Picarol, un problema pel Centre o per Badalona?

S’apaga la màgia del cinema al centre de Badalona, diuen la gent de The Crypts, que aquest vespre han muntat un funeral simbòlic per recordar l’última sala de cinema  del nucli històric de la ciutat, els referencials Picarol, que avui fa l’últim vals, l’última sessió. Màgia, és així mateix; màgia que s’apaga, com la flama d’una espelma solitària. Una sala de cinema mai és, només, una sala de cinema. En la foscor prèvia al començament de la pel·lícula aflora un univers paral·lel, que no per intangible és menys potent. En una sala de cinema viatges, mors, t’enamores, rius, plores, fuges… trobes. És per això que es fa un funeral: no es fa una manifestació, ni una ocupació; tampoc s’ha demanat la paraula al ple municipal. És un funeral, que és el que es fa quan se’n va un ésser estimat. (… continua …)

La pena és greu, i ho és especialment per què la culpa és difusa, i aquestes, ja es veu, són les pitjors culpes. És responsabilitat de l’Ajuntament? Ho és per la falta de lideratge, la inexistent imaginació a l’hora de planificar la cultura en un sentit global, i ho és, finalment, per la talosa capacitat que els successius equips de govern han tingut per generar complicitats amb la dèbil indústria cultural local. És responsabilitat de l’empresa propietària del cinema? Si, clar, per no saber-se reciclar, per tenir una programació erràtica, per no saber entendre el mercat que avui diferencia els cinemes de ciutat (amb una oferta especialitzada, encaminats a un públic no adolescent) dels de centre comercial (on es combina l’última explosió de Vin Diesel amb les crispetes més saturades). 
 
Però hi ha més raons, naturalment. Hi ha qui diu que han canviat els hàbits culturals (quina gran notícia, no us sembla?), hi ha qui diu que Badalona no és Barcelona i que no es pot pretendre tenir uns Verdi a la plaça de la Vila (tampoc parlo d’això, exactament), hi ha qui diu que el tancament dels Picarol és una conseqüència més de la crisi del carrer de Mar i voltants. Són elements presents al cocktail, d’acord, i cal valorar-los: tanmateix cal veure’ls com els condicionants amb els quals cal treballar, no com les raons del fracàs. 
 
S’apaga la màgia del cinema al centre de Badalona… però és més que això. El problema no és només del ‘centre’, sinó de la ciutat.

A partir de demà, Badalona ja no tindrà cinemes de ciutat, sinó de centre comercial. I aquesta no és una diferència menor, perquè aquest darrer tipus de cinema no té la mateixa capacitat de sumar i generar vincles. Aquests cinemes no fan ciutat. Aquesta és la mala notícia. No és el ‘centre’ que perd el cinema, és Badalona.

Dir que això és només un problema privat (una empresa que decideix fer un canvi d’ubicació) o que la protesta és només fruit del temps de lliure de quatre btvés entrats en la trentena és no haver entés res de res. Res.
 

I a partir d’ara, què? A Mataró van fer fa temps una aposta interessant, en col·laboració amb els cinemes Verdi (precisament). Al seu Teatre Monumental ofereixen una programació estable de cinema en versió original. És el que hem de fer a Badalona? És una idea. Doneu un cop d’ull a la pàgina específica que hi ha a la web de Cultura de la capital maresmenca. Ep, però no us desanimeu, que Mataró té una política de difusió de la cultura exemplar, al costat de la qual nosaltres semblem sortits de l’edat de… pedra!

Capital de la Cultura Catalana: està tot obert?

Badalona serà la Capital de la Cultura Catalana el 2010. Aquesta és la notícia del dia a la meva ciutat, per ara més celebrada als despatxos de la peixera (el nou edifici d’oficines municipals) que a les seus de les associacions i entitats. Ja hi haurà temps, suposo. Vaig signar l’adhesió a la proposta presentada per la regidoria amb algunes reticències, que vaig decidir comunicar a les persones responsables i no estirar més el fil, no fos cas que la qüestió de la capitalitat es convertís en un enverinat camp de batalla, que aquesta sembla ser l’especialitat badalonina després de la democràcia recuperada. (… continua …)

Crec, però, que hi ha coses  que s’han de dir, que és bo compartir-les, discutir-les, contraposar-les… I més quan són exposades amb ànim constructiu. Espero, per tant, saber fer-me entendre.

Formo part de tres associacions ben actives a la ciutat… i en canvi em vaig assabentar de la candidatura de la capital cultural per la premsa. D’altra banda, no és que tingui gaire temps lliure –més aviat gens– però m’hagués agradat contribuir en les primeres discussions d’aquesta iniciativa. Més que res perquè les entitats amb les quals treballo tenen coses a dir-hi… No és pas vanitat ni ganes de remenar la cua, és que aquest primer projecte que ara hi ha damunt la taula tindria més calat. Una base àmplia de discussió enforteix tota iniciativa col·lectiva. La participació no és interessant com a validació de coses ja decidides, sinó com a eina de proposta, com a instrument planificador.  

Fa uns dies, vaig tenir una llarguíssima conversa amb el regidor i els directors de l’àrea de cultura. “Hi haurà temps per a la participació, tot està obert”, deien; per bé que en aquell moment em mostraven un projecte prou elaborat, amb moltes (masses?) concrecions. 

Però diguem que si, que tot està obert. Tenim un any i molta feina per fer. Òmnium està disposat a participar-hi. És més, diria que en té ganes.

Però a mi, personalment, la capitalitat cultural de Badalona m’interessarà en la mesura que pugui propiciar un procés de treball madur i valent entre les entitats i l’administració municipal. Per abordar aquest treball conjunt caldran molt més que bones paraules… L’any 2010 presentarem, segur, un excel·lent programa (aquesta ciutat té talent!), però a més d’això, crec que hauríem de ser capaços d’haver polit una estratègia cultural que vagi més enllà d’aquesta data. Per aconseguir-ho em semblen imprescindibles mecanismes de participació de veritat, dels que compten, dels que canvien les coses. Tot està obert?