Dubtes que volen ser raonables a la proposta del president Mas

Fa una estona he penjat aquestes deu piulades a Twitter:

Els següents interrogants articulen, avui, i des de l’àrea metropolitana, els meus dubtes sb la valuosa proposta de llista del pres. Mas:

  1. És el millor q tenim x seduir els 300.000 vots q ens falten, adscrits + a l’esquerra? No se’ns deslligaran independència i canvi social?
  2. No és per aquest lligam q hem crescut tant? Q passarà si a l’àrea metrop. el discurs regeneració ens queda només en mans de Podemos?
  3. Tant pot ‘convèncer’ posar un ‘Nom’ en majúscules a davant? Perdrem algun sí-sí pel fet de no anar junts? En perdrem x fet d’anar-hi?
  4. Podrem congelar la política de deconstrucció del benestar q afecta TANTA gent durant 18 mesos? Hi haurà pau social x fer-ho factible?
  5. I amb els nous casos de corrupció? Podem anar a aquesta ‘batalla’ sense tallafocs? Sense l’encaix q facilita sistema de partits divers?
  6. Entenc q això cal guanyar-ho (també) a fora; però abans cal assegurar q a dins n’has convençut a més dels q ara tenim segurs.
  7. No ho tinc clar encara però penso q el dubte i el contrast, més q les emocions, és el q devem al projecte q ens ocupa. Ens ho juguem tot.
  8. Vull creure q hi ha recorregut a fer i q és possible (i cal) trobar punts de trobada. M’encantaria no tenir aquests dubtes. Però els tinc.
  9. És clau (la clau de tot, al capdavall) veure com hi juga la societat civil i quins noms es perfilen en la llista.
  10. Reflexions obertes, camí de formar-me una opinió sb un tema crucial. Si a algú li han servit, bé; sinó, disculpeu l’allau… 😉

 

V: escola de ciutadania

#veigV

#veigV

Les meves 5 raons per anar a la “V” de dijous a Barcelona:

1. La V evoca la victòria, però també la confluència: dues línies que es troben en un punt. S’hi aventura la idea d’un camí que es va obrint, del vaixell que avança en el gel, de l’arada que llaura la terra. La imatge, a més, té moviment i està ben pensada per a les múltiples pantalles que avui asseguren el seguiment global d’un esdeveniment. En la V hi veiem l’objectiu, però també una manera de fer reforçada i enriquida per la poderosa idea del mosaic. Avui és evident la connexió amb el Sí compartit amb Escòcia (malgrat les diferències entre un i altre procés, no cal dir-ho), un lligam ben enfocat pel NY Times en el seu trascendent editorial de fa uns dies.

2. La manifestació requereix inscripció, identificació prèvies i finançament propi, i això vol dir que els impulsors de l’esdeveniment han tingut el valor d’assumir un repte logístic de pes. Diu molt (i molt bé, per cert) de les nostres capacitats cíviques i civils presents i futures. Implica compromís, rigor i tenacitat. Tres adjectius molt valuosos pel moment actual. A poques hores de l’esdeveniment, s’ha superat el mig milió de persones inscrites, una fita inèdita al món, que prefigura l’abast de les conseqüències polítiques de la demostració. La V serà estudiada per si mateixa com una inèdita acció política.

3. La festa començarà al matí, com va passar el 2012 (a Barcelona) i el 2013 (arreu) i perquè per a molts la Diada serà (també) un dia bonic, alegre i EMOCIONANT. Estem cansats, potser; però no hem perdut el bon humor, l’alè íntim de l’anticipació i una certa tendresa (que caldrà saber modular). El somriure i les ganes de sumar continuen sent, tres anys després, les nostres eines més poderoses. I de solvència contrastada. Vegeu: l’acte de Súmate el passat dissabte (aquesta foto ho explica per si sola) i la ironia com a resposta davant dels intents de manipulació o de guerra bruta amb l’ANC perpretats aquesta setmana.

4. En la V tornarem a trobar els múltiples accents del país, i malgrat bona part de la gernació serà dels grocs o els vermells (seguint la consigna del mosaic), hi haurà, segur una gran diversitat d’eslògans, motivacions… de tonalitats, vaja. Serà una bona notícia, perquè la singularitat de Catalunya és la seva diversitat. Fa unes poques hores Ada Colau i Guanyem han anunciat que, és clar, seran a la V, pel dret a decidir el model territorial del país (i tantes coses més).

5. Aquesta nova demostració ha requerit i requereix assajos i això implica entrentament, contrast, aprenentatge… organització a peu pla. Molts dels voluntaris d’Ara és l’hora és gent que ve d’associacions i partits, ben foguejats per tant; però molts no, molts participen activament per primer cop. Aquesta és una de les millors notícies.

Al voltant del procés s’articula una gran escola de ciutadania, de gent que, sortosament, ja no tornarà al sofà de casa. L’anomenat procés reflecteix el protagonisme creixent (qualitativament i quantitativament) de la gent. És això, no només el que digui un DNI, el que configurarà la nova república.

És d’això que va la V i per això és tan important ser dijous a Barcelona. Perquè ara som protagonistes i per què cal pronunciar-ho amb veu pròpia, en primera persona.

Ara és l’hora. Inscriu-te si encara no ho has fet i segueix les indicacions de la campanya.

Ens veiem a la V!

——

* En aquest enllaç he aplegat diferents recursos per a preparar bé la “V”: una guia pràctica de l’ARA, una recopil·lació de llocs on menjar i beure de Time Out, i consells per a connectar-se a internet.