Parlem de la Gargallo, però també de l’Eugeni d’Ors i de l’increment global d’ensenyaments artístics a Badalona

Aquest mes la campanya #SalvemlaGargallo ha estat actualitat a Badalona… i a la ciutat s’ha parlat (bona notícia) d’ensenyaments artístics, equipaments de referència i del futur de l’educació, també com a eina per lluitar contra la segregació. Han estat moltes les notícies i informacions (també la conflusió) i és per això que m’he decidit a escriure aquest post en què recullo 4 preguntes (amb la seva resposta) i en què remarco el que sembla la bona notícia a destacar. De tot aquest mes intens, en surt el compromís d’incrementar a Badalona el nombre d’ensenyaments artístics que ja s’oferien a la ciutat en dues noves línies.

Què és la Pau Gargallo?
Quan parlem del Pau Gargallo (💻 https://paugargallo.cat) en realitat parlem de ‘tres’ centres: una Escola d’Art i Superior de Disseny integrat en la xarxa nacional d’ESDAP, i que ofereix formació des del 1968; l’espai on s’hi imparteix batxillerat artístic i l’espai on també s’imparteixen diferents cicles formatius de grau mitjà i superior. Quan parlem de Pau Gargallo parlem, per tant, d’una escola d’art, d’un institut i d’un centre de FP.

El centre —segons dades de l’Independent— “compta amb uns 500 estudiants en total, repartits en l’amplíssima gamma de cicles formatius de grau mitjà i superior (gràfica impresa, gràfica interactiva, còmic, il·lustració, ceràmica, escultura…) i disseny gràfic. La Pau Gargallo és una de les set seus catalanes de l’Escola Superior de Disseny i d’Arts Plàstiques (ESDAP), creada el 2010 pel Departament d’Ensenyament i, per tant, ofereix el títol superior de disseny, equivalent a grau universitari, en l’especialitat de disseny gràfic. Un 40% de l’alumnat prové de fora de Badalona, sobretot de les poblacions de l’entorn, el Maresme i els vallesos. Es tracta, doncs, d’un centre de referència en els estudis artístics i de disseny.”

La Gargallo és un autèntic viver de l’art; ho explica l’Independent (📰 vegeu l’article).

El centre ha corregut el risc de tancament?
Cadascun dels ensenyaments que s’ofereixen a la Gargallo té les seves peculiaritats (quant a requeriments d’espai, formació de professorat, oferta educativa, etc). En tot cas, el que Continua llegint

[Setmana 9/2019] La gran màquina de la publicitat institucional

Si algú es pregunta com en quatre dies el PSC a #Badalona ha fet tantes rodes de premsa ha de saber que:

“…les limitacions de les campanyes institucionals i dels actes d’inauguració s’aplicaran a partir de l’inici del període electoral, en aquest cas a partir de…” DIMARTS, 5 de març, tal i com s’explica aquí.

Això explica com en poc menys de quatre dies (demà en el límit encara es fa la presentació de les Brigades d’Acció Immediata) s’hagin repescat projectes iniciats en l’anterior mandat, com ara les inversions en accessibilitat en diferents barris de la ciutat (2 ascensors i 2 escales mecàniques), amb una ‘presentació’ exprés feta dissabte al matí als edificis Verge de la Salut, el Hoyo, el lloc on es farà un dels ascensors; un projecte, aquest, sorgit del pressupost participatiu i q, com els altres, ja vam licitar nosaltres mentre vam ser a govern. Tot això, naturalment, va ser obviat en el discurs de l’alcalde. Per cert, les obres acabades d’aquests ascensors i escales mecàniques estaran enllestides al gener de 2020. Trobareu més informació en aquest apunt al blog.

Més propostes presentades, sense gaire cosa més que una imatge bonica (visca la màquina de projectes, com apuntava amb ironia Jose Téllez fa uns dies), sense projecte constructiu ni pressupost, com ara els de la Plaça Josep Terradellas (👉🏻 nota de premsa oficial) o el poliesportiu de Manresà (👉🏻 nota de premsa oficial). Del primer, paga la pena recordar que vam treure els cotxes per recuperar la plaça d’acord amb els veïns i amb l’impuls de l’Agnès Rotger i Francesc Duran i que Continua llegint