Polítiques de patrimoni que cal consensuar

L’Ajuntament de Badalona ha portat a una fira immobiliària internacional un catàleg d’edifics del patrimoni municipal buscant inversors (👉 nota de premsa oficial). Per a fer què? Amb quines condicions? Responent a quina estratègia? Preguntes a l’aire. Fum i frivolitat, reflex del (des)govern del PSC i Unió.

1⃣ El patrimoni municipal és una eina al servei de Badalona. Posar a l’aparador aquests edificis renunciant a decidir a què es dediquen és una gravíssima irresponsabilitat. Una cosa és buscar inversions, l’altra deixar que un privat decideixi sol com volem la ciutat.

2⃣ Però és que, a més, alguns dels edificis ‘proposats’ tenen ús decidit o hi ha treball previ avançat (CACI amb Museu del Còmic, Eines Canela x cultura, o Ca l’Arnús amb usos d’investigació i sanitaris). Desconeixement? Renúncia? Tan poc valorem les oportunitats per a #Badalona?

3⃣ Sigui com sigui, no només s’ha obviat feina feta i compromisos adquirits, sinó que s’han ‘oblidat’ d’assegurar el consens imprescindible; per començar amb els partits de l’oposició Continua llegint

La memòria del futur, jornades de debat

“La memòria del futur: Com conservar el patrimoni del segle XXI”, la quarta de les jornades Cultura i Memòria, emmarcades dins de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, ha tingut lloc aquesta setmana a l’Espai Francesca Bonnemaison. La sessió s’ha centrat en el debat sobre la conservació i transmissió dels nous patrimonis i en l’art i el patrimoni a l’espai públic, amb la participació de professionals i estudiosos del patrimoni en dues taules rodones. Les dues il·lustracions que acompanyen aquest apunt són obra de la il·lustradora Maria Calvet (visual thinking), i s’han fet ‘en directe’ mentre han tingut lloc les xerrades… són un resum estimulant dels temes a debat de la jornada (per cert comisariada per Pia Bosch, sobre una idea treballada inicialment amb Eduard Miralles) i que, d’altra banda, podeu ampliar aquí:

Patrimoni en perill, a Badalona

Terrible notícia pel patrimoni industrial i arquitectònic de Badalona. Dimarts a la nit va cremar la Piher, obra catalogada de Bohigas, Martorell i MacKay de principis dels 60. L’edifici dempeus, i q emulava una tarja perforada (informàtica incipient), era el de serveis complementaris (vestidors).

A l’espera de la valoració final de danys (per sort, sembla que no hi ha ferits; però l’afectació segons els bombers és molt important), resta l’autocrítica imprescindible com a Ajuntament i com a ciutat. L’edifici estava en un estat de greu deteriorament des de fa molts anys i no vam ser capaços de donar-hi l resposta q tocava.

En els darrers anys, l’Ajuntament ha reforçat la protecció al patrimoni actuant d’urgència a Torre Codina, Ca l’Arnús, Ca l’Andal o CACI i ampliant el catàleg de protecció. Amb la Piher Continua llegint

Sobre les casetes dels pescadors, on estem?

Les anomenades Cases dels Pescadors, al carrer de Santa Anna i Sant Lluís (allà on el mural de la CUP, a la riera Martí Pujol).

Avui ha corregut per Twitter, –i el Tot n’ha fet una notícia i tot–, que les endarrocaven i que es perdia un patrimoni per sempre més.

El cas és que les cases es van descatalogar el 2013 pq el propietari havia demostrat estat de ruïna. Un altre tema és pq en el seu dia no es va demanar al propietari la conservació quan encara s’hi era a temps.

Sigui com sigui, i malgrat la descatalogació, un pla especial n’assegura la conservació a partir d’uns criteris establerts quant a composició, tipologia i materials, en 4 de les 6 finques. Les dues afectades, que són les que anirien a terra, són les de la riera Martí Pujol. Allà es faria una nova edificació, amb façana a la riera.

Per cert, fins avui no ha hem tramitat cap llicència ni de construcció ni d’enderroc.

Ho he mirat de resumir via Twitter, aquí.

Mirar enrera és, de fet, una manera de mirar endavant

Memòria compartida. Mirar enrera és, de fet, una manera de mirar endavant, una manera de fer ciutat. Vegeu sinó aquesta notícia: els arxius històrics dels barris de #Badalona s’uneixen en un projecte per mostrar online els seus fons documentals. Aquests arxius compartits poden ser –de fet ja ho són, en bona part– instruments de cohesió i de construcció d’un relat de ciutat més fort i equilibrat.

A la ciutat tenim diferents arxius en marxa, una iniciativa ciutadana d’alt valor afegit, que compta amb la complicitat del Museu de Badalona. Us animo a conèixer la feina de l’Arxiu Històric de Llefià, del de Sant Crist o del de Dalt de la Vila.

Podeu accedir a la notícia, aquí.

Patrimoni per reactivar l’economia

Aquest era el penòs aspecte d'un dels mosaics ara fa un parell d'anys.

Aquest era el penòs aspecte d’un dels mosaics ara fa un parell d’anys. Foto: O.L.

#Badalona salva cinc mosaics modernistes. Ho explica aquí El Punt Avui. Ara caldrà buscar-los un bon lloc i evitar que aquets tresors, testimoni d’un passat industrial que avui hem de reinventar, no acabin en qualsevol magatzem. El patrimoni cultural és clau en la #reactivació econòmica de la ciutat.

D’això en parlàvem fa molts mesos en aquest i aquest apunt.