Ocupacions, el debat que no volen que tinguem

Aquest estiu una eficaç suma de: 1) periodisme groc de sempre disfressat d’infotainment, 2) interessos comercials i econòmics (grans tenidors, empreses d’alarmes i seguretat) i 3) política irresponsable, accelerada amb 4) una explosiva operació d’estudiat psicodrama a les xarxes ha ajudat a situar al capdamunt de l’agenda política i social el debat sobre les ocupacions. En la pel·lícula hi han participat diferents encarnacions de l’extrema dreta -la d’allà i la d’aquí-, cada vegada més “blanquejada”, cada vegada més influent en la definició del què i el com en l’àgora; ben ajudada, naturalment, pels bombers piròmans habituals, amb menció especial a l’alcalde de Badalona, però també amb algunes incursions més subtils, en què ha acabat ‘jugant’ fins i tot un desorientat PSC.

Tot plegat, un debat trampós i interessat però eficaçment construït en aquests temps de política de l’emoció, que en realitat potser n’hauríem de dir política de la por. De fet, el ‘debat’ induït només ha necessitat unes poques setmanes de brotxa gruixuda per aconseguit una instrucció de la mateixa fiscalia de l’estat per endurir (així ho diuen) la resposta judicial a aquesta nova ‘alarma social’.

En el debat segrestat, alguns aspectes a subratllar, i que espero que ajudin a la Continua llegint