Connexions des de #Badalona

📰 Article publicat al Línia, també accessible, aquí.

Deu dels dotze barris amb una renda més baixa de Barcelona no tenen cap llibreria. Són dades elaborades a partir del directori de llibreries de l’Ajuntament de Barcelona i que ha treballat l’Agència Catalana de Notícies en una informació d’alt valor, de la qual se n’ha fet ressò també el Línia. Les zones més riques de la capital del país concentren el 61% d’aquests establiments, tot i que només hi viu el 33% de la població de la ciutat. 

Les dades fan referència a la ciutat de Barcelona i en sí mateixes ja són prou preocupants, però, amb tota probabilitat, encara ho serien més si les plantegessim a nivell metropolità, en què el ‘factor perifèria’ s’agreuja amb desigualtats amplificades. A la falta de llibreries en bona part dels barris metropolitans s’hi suma un mapa encara incomplet en el desplegament de biblioteques (el cas de Badalona és flagrant) i de progressiva precarització dels equipaments veïnals i cívics que van construir-se els primers anys de la democràcia recuperada als municipis, i que avui han anat envellint sense un manteniment adequat ni un projecte de dinamització prou actualitzat.  

¿On és avui aquella gran inversió cívica (i econòmica!) de principis dels vuitanta i principis dels 90 mitjançant la qual els ajuntaments van reinventar les ciutats sorgides del franquisme amb la posada en marxa d’equipaments culturals també en clau de barri? Moltes ciutats metropolitanes viuen encara d’aquell impuls. Aquell esforç d’establir nodes de (més…)

• Deu llibres ideals per aquest estiu (Diari ARA)
• Llibres que sempre deixem per a l’estiu (Diari ARA)
• Verano de lecturas contagiosas (La Vanguardia)
• Els millors llibres per llegir aquest estiu (Time Out)
• Els 13 llibres de l’estiu (núvol.com)
• Llibres per a la maleta (La Vanguardia)
• Lectures familiars (L’ofici d’educar, Cat Ràdio)
• Deu llibres per llegir a la platja aquest estiu i no avorrir-te (El Nacional)
• 50 llibres recomanats per aquest estiu (El Periódico)
• 7 lectures magnífiques per a un dia d’estiu (El País)
• Deu recomanacions per llegir aquest estiu (RAC1)
• Selecció de llibres per a l’estiu (El culturista)
• Summer is coming (NY Times)
• The 50 hottest new books everyone should read (The Guardian)
• Diez libros para llevar al capazo este verano (jenesaispop)
• Diez libros para descubrir este verano (RTVE)
• Los mejores libros para leer este verano (Time Out)
• Nou llibres ideals per llegir aquest estiu (Betevé)
• Lecturas de verano (Babelia)

+ I a la llibreria de confiança, El Saltamartí, també aquest llistat amb recomanacions estivals de literatura infantil.

Ho diu bé l’Abla Alfageme, prologuista del darrer llibre d’Oriol Junqueras: l’Oriol és un narrador d’històries. I d’històries va Contra l’Adversitat, disperses amb murrieria en un petit volum que és una peça molt singular d’entre els seus darrers llibres, i que se situa a una distànica del que habitualment es coneix com els llibres del procés (tanmateix, hi ha comptades, per bé que sucoses i afilades incursions en el comentari d’actualitat per exemple en l’apunt titulat ‘Només dialoguen quan s’hi veuen obligats’, de la pàgina 115 o ‘Per l’amnistia’, a la pàgina 172).

En realitat el llibre funciona més enllà del procés, tot i que aquesta és en bona part l’adversitat personal que a través de la condemna injusta sobre la seva persona fa de fil conductor de les reflexions de l’historiador i polític.

Hi ha diverses capes en les prop de dues centes pàgines del llibre editat per Ara Llibres, i que funciona a la vegada com un compendi de reflexions, un original exercici memorialístic, un recull epistolar, un aiguabarreig d’anècdotes i un homenatge, que és també una mica una reivindicació: als llibres –tan presents al (més…)

“Picar pedra”, publicat recentment per Saldonar, és una contribució singular al debat independentista. Els seus autors, Joan Puigcercós, Josep Huguet i Francesc Codina, són tres militants d’ERC amb molta feina política a la motxilla que, amb tot, aconsegueixen situar la seva aportació més enllà del fàcil ‘jo ja ho deia’. Són una mica més de 200 pàgines organitzades en 50 reflexions que es llegeixen amb facilitat i que ofereixen moltes pistes per ajudar a enfocar el present i, sobretot, el futur. Els autors no ‘fan la feina al lector’, sinó que aquest acaba la darrera pàgina amb deures. “Esperem que la lectura del llibre us hagi agradat, que us hagi proporcionat prou informació i prou ben argumentada perquè hàgiu pogut consolidar o modificar lliurement, els vostres punts de vista”, es pot llegir en el petit text que clou el volum.

On som? Què hem de fer per seguir avançant? Amb quines premises? Quins són els condicionants? Què hem après del que ha passat fins ara? Els autors, ara mateix lluny de la política activa, escriuen sense cotilles (mullant-se, vaja) en un text ‘sec’, despullat d’èpica, però clar i, sí, urgent: no malmetre cap oportunitat. Una crida que és especialment punxant aquests dies diletants, a l’espera d’un govern que no acaba de concretar-se.

En paraules dels autors: “no es pot plantejar un full de ruta cap a la independència sense que hi hagi una assumpció honesta i precisa de la realitat política i social del país. L’autoengany mena a la frustració i bloqueja els diagnòstic realistes del suports reals que té el (més…)

Comparteixo en aquest apunt al blog els enllaços que he anat aplegant els darrers dies per a ús personal al voltant de Sant Jordi 2021: hi trobareu un munt de recomanacions, pistes i recursos al voltant de les novetats literàries i del món del llibre en general i particular. Espero que us sigui d’utilitat, hi veureu, és clar, un evident accent personal i badaloní! Bona Diada del llibre… en una normalitat cada vegada més propera.

Ah, aquest és un contingut en construcció, d’avui fins a divendres l’aniré actualitzant progressivament. Són ja més d’un centenar d’enllaços, que ja podeu (més…)

1. Per la pedagògica autoritat amb què Arnaldo Otegui explica en el pròleg que obre el llibre com les línies rectes no existeixen en política: i sí, en canvi, hi ha camins, correrols, creuaments, bifurcacions, marrades… i, fet i fet, ben poques dreceres. “En la meva militància –escriu el líder basc– he hagut de superar moltes contradiccions, algunes de molt greus. En permetreu que us digui que el problema no és que hi hagi contradiccions, sempre n’hi haurà si el procés política ja no avui, si no gestionar les de la manera més intel·ligent i menys costosa pels interessos dels nostres pobles. Hem de detectar aquestes contradiccions, analitzar-les, aïllar les i sotmetre’s a un criteri constructiu, a fi que no ens penalitzen i ens divideixen gestionem les per al nostre interès col·lectiu, amb la certesa que, si aquestes contradiccions ens porten a un combat entre nosaltres, hi haurà un salt guanyador: L’Estat”.”On és escrit que s’hagi de guanyar a la primera?” es pregunta l’autor a la pàgina 92. Ja ho veieu, ‘En defensa pròpia’ és més un manual de resistència, més que un tractat de màgia.
2. Perquè, de fet, el llibre comença amb dos exemples que podrien invalidar la mateixa tesi de l’autor al voltant de la conveniència d’una ‘convergència de les esquerres’ que desbordi els actuals blocs de la política catalana. Els dos exemples són el fracàs de l’acord ERC-Comuns a Barcelona; i la investidura fallida a Badalona, que va portar a l’alcalia a Xavier Garcia Albiol… Però l’elecció dels dos exemples en realitat no debilita sinó que dona més sentit al plantejament de Tardà. Dos fracassos sonors que no condemnen sinó que animen a continuar lluitant, no des de l’autocomplaença sinó a través del reconeixement de les dificultats. És un llibre per als que piquen pedra. 100% Tardà, ja ho veieu, perquè de fet pocs com ell han obert tant de camí, aquí hi ha allà, en clau de fraternitat i república.
3. Perquè s’afegeix i reforça, per bé que des de la seva singularitat política, l’esforç col·lectiu del partit republicà per “pensar i repensar tot el que hem viscut” des de l’1o… ‘En defensa pròpia’ és un bon complement, així doncs, al llibre Tornarem a Vèncer, de l’Oriol Junqueras i la Marta Rivera, i a les aproximacions que han fet en els seus llibres Raül Romeva, Carles Mundó o Dolors Bassa. Lluny de les proclames voluntarioses, de les fórmules placebo, del fullderutisme i del llenguatge inflamat… tindreu a les mans un text sec, crític i autocrític, sincer i lúcid… i tanmateix fèrtil en (més…)

Llibre des de la necessitat, i també des de l’experiència; text curt i precís, des de dins de la trinxera. En marxa, en lluita. Vet aquí ‘Dona i poder. Com i per què feminitzar la política’, l’oportú i valent assaig de Jenn Diaz per a Ara Llibres, i publicat en català i en castellà aquesta tardor. Un llibre molt recomanable, i que m’ha interpel·lat i interessat com a home temporalment dedicat a això que n’hi diem política institucional i de partit. Un petit volum per pensar i repensar.

Del llibre m’ha semblat molt suggerent la reivindicació no només de l’espai segrestat, sinó de la mirada diferent, una agenda nova quant al què i al com, i una mica també al perquè. No és ser-hi, sinó com ser-hi… i en aquest ser-hi, la força del nombre: ser-hi moltes, massivament. Desbordar.

Estructurat en cinc capítols (feminització, gènere i poder, lideratge femení, comunicació i política feminista) el llibre obre camí i molts debats, posant la taula contradiccions i dubtes (en el fons signe de fortalesa) i reivindicant veus i testimonis d’altres dones que van acumulant sediments d’interés en la proposta.

“Si la política o el poder han de ser incompatibles amb la vida i amb el respecte a nosaltres mateixes, entendrem que la seva funció social estarà condemnada al fracàs i a la tirania dels que sí que hi estan disposats.” (Pg.55)

En l’epíleg de l’edició, la Tania Verge sosté que el llibre és en el fons una anàlisi del poder. És, també des d’aquest punt de vista, un assaig perdurable.

‘Dona i poder’, –tan curt, tan clar, tan oportú–, és també un recurs útil per entendre i assumir aquesta mirada enriquidora que apunta la Jenn Diaz. I que en la meva petita part de compromís polític i personal, ajudar com pugi a fer aquesta justa presència feminista imparable del tot. Que cap dona hagi de triar entre ser ella mateixa, i ser poderosa.

• Per cert, paga la pena repescar aquest diàleg d’ahir al FAQS entre la Jenn i la Mireia Boya.

• El Recomanador del Diari Ara: http://ow.ly/dJQ530qZW7l i altres recomanacions al diari: http://ow.ly/vWn730r08Pp
• Selecció Vilaweb, a càrrec de Montse Serra: http://ow.ly/xJGE30qZW7D
• 60 Llibres recomanats amb Barcelona com a protagonista, a betevé: http://ow.ly/LMc530qZZOm
• Sant Jordi de julio: 200 libros recomendados para Sant Jordi 2020 a El Periódico: http://ow.ly/wKCx30qZZC1
• Quadern de lectures, al programa de Catalunya Ràdio, Ciutat Maragda: http://ow.ly/9mMK30qZZYC
• Els llibres recomanats per regalar al Sant Jordi d’estiu 2020 a Time Out: http://ow.ly/gyYr30qZZCC
• Cómic y novela gráfica: recomendaciones para comprar y regalar en Sant Jordi 2020 a LV: http://ow.ly/nl6e30qZZDn
• Llibres escrits per col·legiats del Col·legi de Periodistes de Catalunya: http://ow.ly/KK5R30r0atk
• 10 llibres sobre comunicació política per a l’estiu, a càrrec de (més…)

❗️ Recomanacions en clau #Badalona: http://ow.ly/UCJQ30ovvlo
✒️ Crònica 2.0 del dia: http://ow.ly/TAc230oxOjQ
🗓 Agenda actes: http://bit.ly/2URF42V
📱 Llista d’editorials, llibreries, etc de Twitter: http://ow.ly/SEsa30osJSW
🔗 Recull d’enllaços: http://ow.ly/n3rt30osJOL
🔎 El meu #top10: http://ow.ly/zXLX30ouvHL

⬇️ Aleshores en vaig fer aquesta crònica per a Òmnium Badalona, republicada a Vilaweb:

“Bona part del món cultural badaloní es va trobar divendres passat a l’antiga impremta Novell, per celebrar el naixement d’una nova llibreria a la ciutat, Saltamartí Llibres (Canonge Baranera, 78), regentada per Silvia (més…)