Gegant Tardà

Es va passar prop de quatre hores a peu de plaça; un més entre la gentada i la calor de juny. Volia veure’ns sortir i fer-nos una abraçada, aquell dia que tornàvem la dignitat al govern de #Badalona. Així és en Joan.

La política és també, i potser principalment, anar més enllà del discurs còmode dels ‘teus’. Enllaço aquí aqusta entrevista, conversa exigent i rica entre en Joan Tardà i l’Arturo Puente per al elDiario.es, i que sintetitza el més destacat de la seva mirada política. Gràcies Joan per la valentia, la lucidesa i el compromís. Ara que has anunciat que ja no repetiràs de cap de llista a Madrid per ERC… dir-te de nou el que sempre t’he dit: has estat, ets i seràs referent.

Entrevista al grup municipal: judici, reptes d’habitatge i escenaris electorals

Al Badalona 360 avui s’ha emès l’entrevista mensual al grup municipal: 1️⃣ denúncia al #judicidelavergonya, 2️⃣ a favor de donar estabilitat a Sant Roc som Badalona, 3️⃣ suport a Colla Micaco per solució ràpida a Maignon, 4️⃣ compromesos amb la millor solució per recuperar govern de progrés a #Badalona. Més informació també en aquest fil de TW.

[Setmana 44/2018] Inversions en risc pel que fa als serveis socials a Badalona

[Setmanalment envio al meu canal de Telegram un resum de l’actualitat local des de la perspectiva del govern de Badalona i d’ERC, el partit que represento. Aquest és el contingut de la setmana 44 de 2018]

Comencem per un tema que a molts segur que els semblava superat, el cas del #12o a Badalona. Els regidors d’ERC (entre els quals l’Agnès Rotger i jo mateix) i Guanyem anirem a judici a una sala del penal a Barcelona els dies 23 i 27 de maig, per tant al bell mig de les municipals! Aquí podeu recuperar aquesta notícia de l’Independent que ho explica amb detall. Ens demanen 15 mesos d’inhabilitació i una multa, per una qüestió que la fiscalia sostè que és desobediència, i que per nosaltres és exactament el contrari, estricta obediència, en tot cas, a la nostra feina de servei públic. De les dues dates proposades pel jutge, una és el dia abans de tancar la campanya i l’altra l’endemà de les eleccions municipals. Quan denunciavem q el nostre judici és un judici polític… és, també, per coses com aquesta.

Aquesta setmana, els grups municipals d’ERC-Avancem MES, Guanyem, ICV-EUiA i el PDeCAT hem mostrat (nota de premsa) la nostra preocupació davant la possibilitat de perdre recursos per als Serveis Socials de Badalona. Si el Govern municipal no signa l’addenda 2018 del Contracte Programa amb la Generalitat es perdran els diners que han de fer possible la contractació de 25 nous professionals, entre treballadors socials, educadors socials i administratius. Hem sol·licitat un informe jurídic per saber si hi ha algun impediment legal per la contractació dels nous professionals.

Les beques menjador són una bona referència per calibrar la #pobresa infantil a les escoles. #Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Salt o la mateixa BCN, amb alt nivell d’immigració i pobresa infantil, tenen alt % de segregació. Aquest enllaç permet accedir a una notícia del Diario.es per ampliar la informació. A Llefià, per exemple, trobem un centre concertat amb un 5% de nens becats i una pública amb el 37%, Continua llegint

#elmeu1o Repàs de fotografies i un llegat que perdura

#Elmeu1o va començar així. Uns quants regidors i l’alcaldessa seguiem els esdeveniments, tot comprovant, gràcies a tants compromisos sumats, que #Badalona podria obrir 34/34 dels seus col·legis electorals. Eren les 6 del matí.

Estavem a punt i coordinats per desplaçar-nos ràpidament allà on calgués. A les 9h, jo era amb en Francesc Ribot al Sant Jordi de Pomar, on unes poques hores s’havia produït algunes provocacions. Emoció màxima a l’obrir la porta. Cap foto hi pot fer justícia.

A les 10h, al Salvador Espriu, a Morera, on haviem sopat i ajudat en moltes activitats el dia abans, ja hi havia una immensa cua. S’havien produït les primeres Continua llegint

De les estratègies divergents en l’independentisme, reflexions al vol

Això es va enviar a totes les cases, abans del #21d. És evident q no va agradar a molts, però el plantejament seguit, ratificat a la conferència nacional, ha estat públic i defensat sense equívocs. (Via @trinitro)

De de les controvertides accions dels CDR en diferents partits, en especial per la seva significació a la seu d’ERC (📰 notícia al diari ARA), un seguit de reflexions, inicialment compartides a Twitter. Aquí van:

L’ensulsiada d’octubre i les eleccions en estat de xoc van fer que les diferències estratègiques de l’independentisme NO es poguéssin comptar bé en les eleccions. El 155 i la repressió judicial van mantenir excepcionalitat. Guerra pel relat, encara.

L’independentisme, que tant va excel·lir (potser tb abusar) en la gestió de les emocions, es confronta avui al seu mirall invers, la gestió de la frustració. En part, els CDR surten d’aquí. Alguns creuen que poden ‘pescar’ en aquestes aigües barrejades. Irresponsables.

La ‘unitat’ com la vam viure no tornarà per molt temps; això no està al caure; calen acords fora del perímetre; la independència no és només qüestió de desitjar-la i la política espanyola és encara un camp on fer feina. Sí, costa de pair. I per molts és indigerible.

El que ha passat avui ha estat depriment, però segurament no és tan greu, o no és més greu del que ja fa dies que passa, també en Continua llegint

La fragilitat de ciutats com Badalona en el clima de polarització

De la fragilitat que la polarització projecta a ciutats com #Badalona; dels mapes uniformes o les governabilitats possibles; del govern que ha de governar i d’unes eleccions avançades que serien una pèssima notícia. Això i altres coses en l’entrevista (📰 accedir a l’article) que m’ha fet en Joan Serra Carné per a NacióDigital.Cat.

Algunes idees:
➖ La fragilitat de l’àrea metropolitana en clima de polarització.
➖ No només parlar d’independència, evitar regalar espais.
➖ Eixamplar opcions de governabilitat, més enllà debat llistes.
➖ Assumir i desdramatitzar diferències estratègiques.

Espero que us interessi!

8 anys del #10j: “Aquesta corrent és més profunda; és, en realitat, un procés constituent.”

Vuit anys de la manifestació del 10 de juliol, que a Badalona va suposar un punt de consens important, que es revalidaria a les portes del 9N, i en què una amplíssima representació de les forces polítiques de la ciutat, sindicats i principals entitats sumavem per la sobirania del nostre país. El consens també va incloure el PSC… ha plogut molt des d’aleshores. Però algunes reflexions es mantenen vigents. Les he volgut recuperar de dos apunts al blog escrits aleshores.

De Contrast de banderes, apunt al blog del 6 de juliol de 2010:

“Hi ha una idea que s’estén amb rapidesa, aquests dies. Que hi ha dues Catalunyes i que aquestes s’articulen a partir del contrast de banderes: les espanyoles en fervorós suport de ‘la roja’ i les catalanes en dolguda penitència per la retallada del TC a l’estatut. Són molts (som, perdó) els que anem mirant balcons amb l’ai al cor, com si volguéssim llegir en els balcons el nostre futur com a país. Hi ha contrast de banderes, és clar. Però això vol dir que Continua llegint

Cartes des d’Estremera

⬆️ “Estimo Badalona, on han viscut molts dels meus avantpassats i que tant s’assembla a la meva ciutat.” Il·lusió i energia, via postal. Aquest dimecres m’esperava una carta de l’Oriol Junqueras a l’arribar a casa.

⬆️ I l’endemà, aquesta de l’amic Raül Romeva, que conté unes paraules que em semblen valuoses i que crec que paga la pena compartir.

“Sóc conscient que la situació és complexa, però justament és a Badalona on trobem la fórmula a imitar.

Ara, més que mai, ens cal mantenir el cap alt (dignitat), la mirada llarga (estratègia), el Continua llegint

La flexibilitat del jonc (un moment per fer balanç)

En la tempesta, la flexibilitat del jonc guanya la fermesa del roure.

Aquesta frase, nascuda d’un proverbi oriental, serveix com a conclusió i invitació al debat sobre els reptes que tenim com a país. Sembla oportuna la reflexió ara que ha fet sis mesos de l’1 d’octubre, i a continuació comparteixo alguns apunts ja publicats al meu Twitter aquests darrers dies.

 

Balanç dels sis mesos de l’#1o (tuit original):

L’estat de la qüestió, en el meu entendre:

➡️ (el q suma): Revalidació de la majoria absoluta al #Parlament | Reforç internacionalització | Posicionament ONU | Editorials grans capçaleres | Front pels drets, capacitat d’ampliar perímetre i existència de consensos +enllà cercle indepe.
➡️ (el q resta): l’atropellament de drets evidenciat en la presó, l’exili, les filtracions, la teranyina judicial q s’estreny | El foc amic | La divergència estratègica | Neumàtics cremats | Intent d’ulsterització | Tebior europea | El #155.
➡️ (el que toca): Formar govern (compatible amb reconèixer legitimitat de Puigdemont), reforçar el front pels drets, mobilització pacífica (cal recuperar to i estratègia), continuar la via de la internacionalització.
Continua llegint

L’independentisme i les 5 fases del dol

L’independentisme i les 5 fases del dol: negació (Europa no ho permetrà), ira (l’actual), negociació (entendre la correlació de forces), depressió (assumir tempo llarg) i acceptació (el primer pas per TRANSFORMAR la realitat: acceptar els condicionants en què treballem).

Seguim i seguirem, sí… perquè ‘acceptar’ no significa rendir-se ni resignar-se; significa entendre les eines i forces que tenim. Precisament perquè volem (necessitem!) la República com a projecte per millorar la qualitat de vida de tots… l’anàlisi realista i rigorós és imprescindible.

Com diu la màxima marxista, conèixer la realitat és el primer per a poder transformar-la.

Ponts epistolars

Un nen de tres anys (el meu fill petit) dibuixant una presó, i un nen de sis anys (el meu gran) a qui encara no sabem com dir-li q la mare de l’Agnès ha hagut de marxar de Catalunya per les seves idees.

Moments durs i difícils, de nou. He aprofitat per escriure a l’Oriol, un pont Badalona Estremera, via correu postal.

➡️ Aquí podeu accedir a totes les adreces dels presos per si ho voleu fer vosaltres.
➡️ I en aquest enllaç, llegir un article preciós dedicat a la Marta Rovira Vergés per part de l’exdiputada de Podemos Àngels Castells… descobrint que hi ha política en tot, també en les qüestions més íntimes.

#freeJunqueras | Però en el mur hi ha finestres, i roba estesa!

100 dies de la presó de l’Oriol Junqueras. Repesco la carta que li vaig fer arribar a principi de novembre passat i que avui encara em sembla pertinent. Com ha dit avui el president del Parlament Roger Torrent: “no serem lliures fins que sigueu lliures”.

Estimadíssim Oriol, aquesta foto mostra un fragment d’un grafit pintat fa anys en una de les parets de l’autopista C31 al seu pas per Badalona. Dues finestres pintades sobre el ciment: provocació i invitació, a la vegada.

La dura i tossuda bellesa de la Catalunya metropolitana, que sempre ha estat al cor del teu missatge polític. 

L’autopista és un mur, a la meva ciutat… En aquest mur trobarem resumides decepcions i oportunitats perdudes. Però en el mur hi ha finestres i roba estesa, i fins i tot testos i flors. En el mur, l’oportunitat. Gràcies x tot, amic!

#freeJunqueras #LlibertatPresosPolítics

“Amb el puny alçat i la mà estesa a tothom”

“També us dic que d’aquí en sortiré amb el puny alçat i la mà estesa a tothom, amb voluntat de cosir, de teixir complicitats.” Aquesta cita de l’Oriol Junqueras (📝 llegiu l’article original) explica pq és tan ‘perillós’ a ulls d’un estat articulat sobre la imposició. Fa unes hores hem conegut l’impresentable auto del Suprem que ha decidit mantenir-lo a la presó. Estem amb tu, Oriol, estem amb vosaltres Quim i Jordis.

A continuació alguns articles que amplien i reflexionen sobre la vergonyosa decisió judicial/política. El manteniment de la presó per Junqueras, Quim Forn, en Jordi Cuixart i en Jordi Sànchez és un escàndol democràtic i no cal ser independentista per dir-ho: un magistrat emèrit del Tribunal Suprem ho té clar (📝 entrevista)  i en Pérez Royo, constitucionalista de prestigi, també (📝 article). En Joan Queralt també s’hi ha referit en aquest interessant article.

Per cert, a Badalona, cada dilluns la plaça de la Vila es queda petita per recordar i reivindicar els presos polítics. Podeu accedir a un 📷 recull d’imatges de les concentracions.

República: to be continued

“Però amb tot, malgrat tot,
operem i avancem,
pacífics, potser pusil.lànimes,
però mai resignats
i sempre tossuts,
i obrim cada dia
-importuns, enfadosos, burxons-
clivelles de llum en aqueixa presó
on, al cap i a la fi, respirem;
però l’aire és confús, estantís
d’una pau corrompuda, d’una pau corruptora,
tan injusta, fundada en la por
d’un ordre incivil
que ens esprem a profit
dels Altíssims Senyors que l’imposen
i emmetzina penombrosos racons
on uns homes anònims
pateixen, herois del silenci lleial,
el turment i la infàmia
entre mans mercenàries
(¿com pot la natura criar aqueixa gent,
vergonya de qui l’ensinistra
i la paga, i així la manté
sempre tensa en un odi de segles?)”

➡ Pere Quart. (Poema complet aquí)

Bon 2018. #llibertatpresospolítics

Sumem més gent a la República

A continuació un apunt (que recupera un dels meus missatges setmanals via whats, corresponent a la setmana 51) amb una reflexió sobre el resultat de les eleccions des del punt de vista del partit que represento i de la nostra ciutat. Ha estat una campanya intensa i estranya, una autèntica feina d’equip en què hem tingut moltes noves mans!

SOM. Amb candidats empresonats i exiliats, enmig d’una brutal repressió judicial, amb la violència feixista descontrolada, amb abassegadora sobreexposició mediàtica… resulta que l’independentisme continua creixent, també amb una participació rècord. Felicitem-nos per la fortalesa i la tenacitat com a país. Seguim dempeus per la #república, però avui els ponts i els consensos són més importants que mai.

+ evolució del vot indepe: http://ow.ly/odG230hoVTC

SUMEM MÉS GENT A LA REPÚBLICA. La nostra capacitat de suma en entorns de frontera —a l’espera d’un anàlisi més detallat, hem fet feina amb els Comuns o el PSC— ha estat una contribució clau per mantenir ahir la majoria absoluta republicana. Això ha estat especialment evident a l’àrea metropolitana. Segur que l’Oriol Junqueras quan avui li han explicat ha sentit un punt de merescut orgull.

+ reflexions de Jose Rodríguez: http://ow.ly/6gN130hoXdA

SOM SEGONS A BADALONA. A #Badalona, per exemple, hem estat segona força amb més de 22.000 vots (el nostre rècord anterior) i ens situem per davant de PSC, JxC, En Comú Podem, PP (penúltim) o la CUP (última). Hem estat la primera formació d’esquerres a Badalona. Reprenem el fil de ser i representar l’esquerra nacional. Estem contents, però Continua llegint