Connexions des de #Badalona

El Línia Xarxa em publica aquest elogi/reivindicació de les arpilleres, alguna cosa més que una tècnica tèxtil. Fil i trama que teixeix comunitat, per exemple des de l’Ateneu de Sant Roc. Tot aquest febrer al local d’Òmnium Badalona s’hi pot visitar una mostra molt i molt recomanable.

(més…)

[ARTICLE PUBLICAT AL DIARI LÍNIA EL 20.12.2021]

“En l’actual transició nacional, allò que en diem l’àrea metropolitana és, per a molts, un territori massa desconegut, vist amb més prevenció que respecte, un ‘problema’ que cal suportar i en tot cas tractar amb una bona tàctica pensada només en clau de ‘sí o no’. (…) Però resulta que els barris que la conformen, tan vius i acolorits, tan diversos, en realitat són ben poc perifèrics; no es conformen a ser objectes del màrqueting polític de torn. Ben al contrari, reclamen avui la seva centralitat en la història recent del país, el seu lloc en el procés constituent actual. (…) Cal trepitjar aquests barris no pas per explicar la bona nova, sinó per entendre una mica millor qui som (i qui serem, especialment quan siguem indepenents).

“(…) No es tracta pas d’alentir ni aigualir res, sinó d’entendre que construir un estat és un procés col·lectiu que per que tingui èxit s’ha de basar en el reconeixement de tots els accents possibles. Per aconseguir-ho, cal empatia, no només eloqüència; saber escoltar, no només recitar el corol·lari de raons; somriure més, insultar menys; explicar on volem anar, no només d’on volem sortir…

“Són històries d’èxit que no cal inventar, sinó ‘tan sols’ reconèixer. Formen part d’un relat de país amb el qual jo em sento més a prop i crec poden ser eines útils per a un procés constituent més profund i enriquidor… i amb més opcions d’èxit.(…) Vegem algunes d’aquestes realitats que o bé oblidem o bé donem alegrement per descomptades:

• Els pares i mares de Santa Coloma de Gramenet que a principis dels vuitanta van garantir l’èxit del model d’escola catalana amb una sola línia (la immersió) i que malgrat les grans quantitats de diners i recursos abocats a fer néixer un conflicte on no existeix ni existia, continuen mantenint com a absolutament residuals les demandes de doble escolarització.
• Les famílies castellanoparlants (tants amics meus) que han decidit fer del català la llengua de relació amb els fills… Famílies que han vibrat, vibren (i vibraran) amb la ‘roja’ i que en canvi s’han compromès amb allò més íntim i valuós, la llengua. Són també els avis i les àvies que, ara que per fi tenen una mica de temps, participen en experiències com en Català Llegim i Parlem i que volen aprendre el català per ajudar a fer els deures als seus néts.
• Els activistes que van manifestar-se a les acaballes de la dictadura, aquells ‘altres catalans’ de Candel que tot desafiant la (més…)

A favor sempre de les #lluitescompartides. En els darrers dies han coincidit diferents articles sobre la qüestió a diferents mitjans i a les xarxes. Per si voleu estirar el fil:

1. “L’alternativa és la paràlisi dels blocs enfrontats i incomunicats, que és precisament on es troben còmodes els i les que aquests dies blasmaven les lluites compartides.” Article de Jordi Muñoz.
2. Interessant com es complementava (dialoguen, d’alguna manera, malgrat, segur, alguns punts de discrepància) l’article del Jordi Muñoz a l’ARA amb aquest altre del Marc Andreu a El País.
3. Un article que suscitava un breu fil de resposta del Jordi Lon.
4. “Acceptar la diversitat, buscar objectius que puguin ser desitjats per diferents tipus de perfils i col·lectius, construir la lluita de manera inclusiva i democràtica…” Interessant contrapunt de Jordi Mir al Nació Digital.
5. Un article meu de principis de 2013, que apuntava ja la idea de les lluites compartides, des d’una perspectiva metropolitana.

(més…)

Transcripció editada de la intervenció de Jordi Cuixart, les referències al frankfurt de la Vila i a Titus, molt col·loquials, les podeu recuperar al vídeo. Valen la pena de revisar, però no tenen el gruix polític que sí que tenen les altres paraules sí recollides.

“Em tocarà marxar ràpid cap a la presó després d’aquestes paraules, però dir-vos que a Badalona no és que m’hi senti com a casa, és que tinc molt clar que sóc a casa. Us ho dic de tot cor. I no només, que també, per una qüestió familiar fill com sóc de la Maruja, veïna de Sant Crist, i de l’Antoni, del carrer República Portuguesa, sinó que si m’ho permeteu també per una qüestió que afecta l’entitat que presideixo.

“Badalona representa molt per a tots nosaltres, sí; representa tant com aquella persona que va començar assumint les tasques de vicepresident quan jo entrava a la presó i s’ha convertit per mi en un germà… I aquesta persona és el Marcel Mauri i l’estimaré tota la vida. També és inevitable afegir-me avui al dol de totes les persones que estan patint molt durament les conseqüències de la crisi del 2008, de la crisi econòmica que estem patint, de la crisi democràtica, de la crisi sanitària… He pogut veure la dona d’en Jordi Lleal i, i fer-li una abraçada que en tenia moltes ganes, i també consti el meu reconeixement tant amb ell com a la Carme Llobet, que és la mare de la Laura Galí, una persona que ens estimem també molt.

“A Badalona, heu de saber i us ho puc confessar avui, hi neixen les lluites compartides. Veig aquí el meu estimat amic Juanje, amb el que hem compartit moltes hores a l’Ateneu de Sant Roc. Enlloc millor que a Badalona per poder parlar d’això, d’aquest poble que ha asfaltat places i carrers amb les seves pròpies mans, que s’ha deixat ni es deixarà mai que ens confrontin entre nosaltres… gent vinguda de tot arreu, que ens hem preguntat molt poc d’on veníem jo, i en canvi si que ens hem discutit per saber cap a on volíem anar. Per tant, que (més…)

De les imprescindibles ‘converses pendents’, de l’entrevista a Albiol (fons i oportunitat), de l’estratègia d’Esquerra Republicana de Catalunya i de la ‘tàctica Gabriel Rufián’. Tot això en aquest article al Nació Digital, també com a resposta a l’article que dos dies enrera va fer Jose Téllez al mateix mitjà… però principalment com una reivindicació de l’aposta republicana a #Badalona.

Dos fragments. El primer: “l’entrevista de Rufián no és per “convèncer” l’Albiol sinó per recordar a molts veïns i veïnes de (més…)

Aquesta setmana, l’Instituto Nacional de Estadística va publicar l’Atlas de distribución de renta de los hogares, i aquesta setmana el diari El País i un equip liderat per Kiko Llaneras han utilitzat les dades per fer un interessant mapa de rendes obert i accessible aquí.

Com diu, Benet Fusté a Twitter, “Són unes dades utilíssimes per veure la distribució territorial de les necessitats i per marcar al mapa coses conegudes: Culubret a Figueres, Font de la Pòlvora a Girona, Salt, Torre-Sana a Terrassa, Can Puiggener a Sabadell, Canovelles, Sant Roc i la Mina, Sant Cosme…” Pel que fa a la ciutat, les dades no sorprenen però permeten afinar el coneixement del territori, imprescindible eina per entendre (i donar resposta) a un dels grans reptes que tenim a #Badalona (i al país); donar resposta a una desigualtat que es cronifica i complica.

El mapa de rendes de #Badalona mostra el salt entre els prop de 4.500 euros de Sant Roc (llenca entre Marquès de Mont-Roig i Alfons XII) els prop de 19.000 euros de Dalt de la Vila Nord (carrer d’en Prim). Objectiu polític, acabar amb la ciutat dels dos colors.

Més mapes i indicadors per a conèixer un continu urbà que hem d’articular millor, també (més…)

La percepció d’inseguretat a l’àrea metropolitana es concentra de forma predominant en els barris al marge del riu Besòs, on es conviu amb importants vulnerabilitats econòmiques i socials. És en aquests barris on el PP de Badalona centra de fa temps el focus de la seva comunicació política. És un terreny abonat pel seu discurs de la por. A l’àmbit del Besòs la percepció d’inseguretat ha estat sempre més elevada que al conjunt de barris metropolitans: l’any 2012 un 17,8% evaluava la seguretat al seu barri 5 punts per sota dels 5 punts de mitjana en escala del 0 a 10. L’any 2016 aquesta percepció arribava al 26,6%.

👉 Dades obtingudes a partir de l’Enquesta de Victimització agregada per al període 2012-2016. També és interessant enquesta victimització Barcelona i barris Besòs (2016).