Els reptes pendents de l’independentisme

La majoria independentista a Catalunya ha sobreviscut a les trampes de l’estat, al joc brut, a la mobilització total de la societat i a una participació rècord; “fins i tot, s’ha pogut sobreposar als seus propis errors, dubtes, esquerdes i contradiccions”. El politòleg Jordi Muñoz reflexiona avui al Diari ARA (📝 accediu a l’article) sobre l’independentisme i apunta a “notícies no tan bones que plantegen, cruament, els reptes pendents”, per bé que és cert que en termes absoluts s’ha produït un petit avenç de 112.832 vots que confirma una tendència lenta però segura de creixement de la base.

Segons l’article:

  • en percentatge de vot, l’independentisme és pràcticament allà on era: al voltant del 47%. Tres punts per sota del 50%. La gran mobilització no ha aconseguit acabar amb la majoria independentista, però sí que n’ha neutralitzat el creixement. Això ja no és, per tant, tan bona notícia.
  • l’independentisme necessita encara una acumulació més gran de capital democràtic. Superar el 50% potser no serà suficient, però segurament sí que és necessari.
  • no sembla que puguem esperar, a curt termini, grans transvasaments de vot entre blocs: les posicions sobre la independència estan força cristal·litzades. Si hi hagués canvis significatius en la correlació de forces vindrien, en tot cas, per la desmobilització d’algun sector. I, més a llarg termini, per l’efecte de la Continua llegint

Sumem més gent a la República

A continuació un apunt (que recupera un dels meus missatges setmanals via whats, corresponent a la setmana 51) amb una reflexió sobre el resultat de les eleccions des del punt de vista del partit que represento i de la nostra ciutat. Ha estat una campanya intensa i estranya, una autèntica feina d’equip en què hem tingut moltes noves mans!

SOM. Amb candidats empresonats i exiliats, enmig d’una brutal repressió judicial, amb la violència feixista descontrolada, amb abassegadora sobreexposició mediàtica… resulta que l’independentisme continua creixent, també amb una participació rècord. Felicitem-nos per la fortalesa i la tenacitat com a país. Seguim dempeus per la #república, però avui els ponts i els consensos són més importants que mai.

+ evolució del vot indepe: http://ow.ly/odG230hoVTC

SUMEM MÉS GENT A LA REPÚBLICA. La nostra capacitat de suma en entorns de frontera —a l’espera d’un anàlisi més detallat, hem fet feina amb els Comuns o el PSC— ha estat una contribució clau per mantenir ahir la majoria absoluta republicana. Això ha estat especialment evident a l’àrea metropolitana. Segur que l’Oriol Junqueras quan avui li han explicat ha sentit un punt de merescut orgull.

+ reflexions de Jose Rodríguez: http://ow.ly/6gN130hoXdA

SOM SEGONS A BADALONA. A #Badalona, per exemple, hem estat segona força amb més de 22.000 vots (el nostre rècord anterior) i ens situem per davant de PSC, JxC, En Comú Podem, PP (penúltim) o la CUP (última). Hem estat la primera formació d’esquerres a Badalona. Reprenem el fil de ser i representar l’esquerra nacional. Estem contents, però Continua llegint

Projecte de país millor per al #21D

6 coses que m’han agradat de l’acte d’Esquerra Republicana de Catalunya a la plaça Font i Cussó.

1) que en Rubèn Wagensberg cités (de nou) que #Badalona és exemple.
2) la gentada que omplia la plaça Font i Cussó, amb molta gent que encara no havia decidit el vot.
3) Com la Najat Driouech ha reivindicat com la Catalunya real es mostra en la llista d’ERC
4) l’energia de la incombustible Carme Forcadell, que avui entrava en campanya plena de raons i un missatge: això és una feina d’equip, persitim! Aquí el vídeo.
4) la crida republicana de Toni Castellà.
5) la força de la secció local d’ Esquerra Republicana Badalona i l’equip de campanya, amb moltes cares noves, bon indicador d’un moment polític on el compromís es reforça.
6) el compromís amb un projecte de país millor que avui ha dibuixat una combativa Marta Rovira Vergés. Per cert, aquí podeu recuperar el vídeo de la intervenció.

+ notícia al web d’ERC Badalona.
+ les meves notes per a la meva intervenció.
+ àlbum de fotos al FB.

D’això de la unilateralitat

SÍ a la unilateralitat si vol dir no parar fins aconseguir-ho, creant els escenaris q faran possible la República; NO a la unilateralitat entesa com a convenció per saltar-se els condicionants polítics. No només es tracta de voler-ho o de ‘tenir raó’.

Negociar, sí. Però com que dos no negocien si un no vol; ¿com aconseguim que l’estat s’avingui a pactar una solució política? En tot cas, hauriem d’assegurar una part important de les següents condicions: (FIL)

  1. persistència i eixamplament de resultats ‘indepes’ en les diferents eleccions a partir d’ara; aconseguit amb la suma de polítiques socials i de prosperitat des de les institucions catalanes + reconstrucció grans consensos 2/3 al Parlament.
  2. reforç de la mobilització pacífica i multitudinària (, ).
  3. explotació de les contradiccions de l’estat i del bloc del 155.
  4. desprestigi internacional de l’estat.
  5. millorar la capacitat d’influència en la política estatal.

Si algú se li acut una via més ràpida i efectiva, que la digui. No serà ràpid ni fàcil. Però serà. Tenim feina… i moltes mans i raons. Som-hi.

Està bé dir on volem anar, però és inexcusable que diguem també quins factors s’haurien de complir per a fer efectiu de veritat el nostre objectiu.

[Aquest post surt d’aquest fil al meu perfil de Twitter]

Resiliència i resistència: arribar allà on necessitem arribar

  • Hem d’assegurar que el proper #Parlament està preparat x al llarg hivern, amb tots els accents, que és capaç de defensar gir social des del govern; objectiu refer i bastir ponts. Continuar ‘parlant’ en la línia del que explica el Toni Soler en el seu article de l’ARA.
  • És precisament per això que em sembla que la millor manera d’anar-hi és amb llistes separades amb acord per amnistia (#llibertatpresos), institucions pròpies i en defensa REPÚBLICA. Veurem com evoluciona aquest debat, però és així com ho veig jo a hores d’ara amb la informació que tinc.
  • I tanmateix, davant nostre resten anys de resistir i construir, de ser ferms i dúctils, de resiliència i resistència, de sumar i de sumar. … i precisament pq no hi ha via ràpida no renunciem a cap eina x República, les necessitem totes: la mobilització i la internacionalització, naturalment; també les accions… i si cal (cal) les eleccions, i si ens convé (ens convé, malgrat tot) el #referèndum o la feina per incidir encara i fins que ens sigui útil en la política espanyola.

Continua llegint