#elmeu1o Repàs de fotografies i un llegat que perdura

#Elmeu1o va començar així. Uns quants regidors i l’alcaldessa seguiem els esdeveniments, tot comprovant, gràcies a tants compromisos sumats, que #Badalona podria obrir 34/34 dels seus col·legis electorals. Eren les 6 del matí.

Estavem a punt i coordinats per desplaçar-nos ràpidament allà on calgués. A les 9h, jo era amb en Francesc Ribot al Sant Jordi de Pomar, on unes poques hores s’havia produït algunes provocacions. Emoció màxima a l’obrir la porta. Cap foto hi pot fer justícia.

A les 10h, al Salvador Espriu, a Morera, on haviem sopat i ajudat en moltes activitats el dia abans, ja hi havia una immensa cua. S’havien produït les primeres Continua llegint

La flexibilitat del jonc (un moment per fer balanç)

En la tempesta, la flexibilitat del jonc guanya la fermesa del roure.

Aquesta frase, nascuda d’un proverbi oriental, serveix com a conclusió i invitació al debat sobre els reptes que tenim com a país. Sembla oportuna la reflexió ara que ha fet sis mesos de l’1 d’octubre, i a continuació comparteixo alguns apunts ja publicats al meu Twitter aquests darrers dies.

 

Balanç dels sis mesos de l’#1o (tuit original):

L’estat de la qüestió, en el meu entendre:

➡️ (el q suma): Revalidació de la majoria absoluta al #Parlament | Reforç internacionalització | Posicionament ONU | Editorials grans capçaleres | Front pels drets, capacitat d’ampliar perímetre i existència de consensos +enllà cercle indepe.
➡️ (el q resta): l’atropellament de drets evidenciat en la presó, l’exili, les filtracions, la teranyina judicial q s’estreny | El foc amic | La divergència estratègica | Neumàtics cremats | Intent d’ulsterització | Tebior europea | El #155.
➡️ (el que toca): Formar govern (compatible amb reconèixer legitimitat de Puigdemont), reforçar el front pels drets, mobilització pacífica (cal recuperar to i estratègia), continuar la via de la internacionalització.
Continua llegint

D’això de la unilateralitat

SÍ a la unilateralitat si vol dir no parar fins aconseguir-ho, creant els escenaris q faran possible la República; NO a la unilateralitat entesa com a convenció per saltar-se els condicionants polítics. No només es tracta de voler-ho o de ‘tenir raó’.

Negociar, sí. Però com que dos no negocien si un no vol; ¿com aconseguim que l’estat s’avingui a pactar una solució política? En tot cas, hauriem d’assegurar una part important de les següents condicions: (FIL)

  1. persistència i eixamplament de resultats ‘indepes’ en les diferents eleccions a partir d’ara; aconseguit amb la suma de polítiques socials i de prosperitat des de les institucions catalanes + reconstrucció grans consensos 2/3 al Parlament.
  2. reforç de la mobilització pacífica i multitudinària (, ).
  3. explotació de les contradiccions de l’estat i del bloc del 155.
  4. desprestigi internacional de l’estat.
  5. millorar la capacitat d’influència en la política estatal.

Si algú se li acut una via més ràpida i efectiva, que la digui. No serà ràpid ni fàcil. Però serà. Tenim feina… i moltes mans i raons. Som-hi.

Està bé dir on volem anar, però és inexcusable que diguem també quins factors s’haurien de complir per a fer efectiu de veritat el nostre objectiu.

[Aquest post surt d’aquest fil al meu perfil de Twitter]

Resiliència i resistència: arribar allà on necessitem arribar

  • Hem d’assegurar que el proper #Parlament està preparat x al llarg hivern, amb tots els accents, que és capaç de defensar gir social des del govern; objectiu refer i bastir ponts. Continuar ‘parlant’ en la línia del que explica el Toni Soler en el seu article de l’ARA.
  • És precisament per això que em sembla que la millor manera d’anar-hi és amb llistes separades amb acord per amnistia (#llibertatpresos), institucions pròpies i en defensa REPÚBLICA. Veurem com evoluciona aquest debat, però és així com ho veig jo a hores d’ara amb la informació que tinc.
  • I tanmateix, davant nostre resten anys de resistir i construir, de ser ferms i dúctils, de resiliència i resistència, de sumar i de sumar. … i precisament pq no hi ha via ràpida no renunciem a cap eina x República, les necessitem totes: la mobilització i la internacionalització, naturalment; també les accions… i si cal (cal) les eleccions, i si ens convé (ens convé, malgrat tot) el #referèndum o la feina per incidir encara i fins que ens sigui útil en la política espanyola.

Continua llegint

Benvinguda República, has vingut per quedar-te

Benvinguda República, has vingut per quedar-te. Però t’haurem de cuidar (… i ens haurem de cuidar, també).

I tanmateix, la primera estructura d’estat que haurem de defensar és l’acord civil i cívic dins la nova República. Catalans tots, els del Sí a la República, els del No i els que no ho veuen clar. Ens cridaran a resistir. Naturalment. Ens tindran al costat de les institucions. Però resistir també és i serà, potser principalment, defensant la cohesió i capacitat de consens que ens han fet un projecte polític de suma.

La República comença avui.

>> Aprofito aquest apunt per enllaçar alguns enllaços que tenyeixen l’alegria d’aquest cap de setmana d’un tel de gravetat i també de la necessària fredor.

El primer és l’article que l’Oriol Junqueras ha publicat aquest diumenge a El Punt Avui: Front ampli contra el 155 + “Mai” renunciar a les urnes x revalidar la #República. Val la pena llegir-lo.

Altres articles que m’han interessat i considero valuosos en aquest crucial moment de Continua llegint

Llums de llar arreu. #llibertatJordis

Els conec de fa anys i els dos són referents d’activisme cívic. Ni un vidre trencat en 7 anys de manifestacions. Son presos polítics a l’estat espanyol en ple segle XXI. Vergonya.

[Text escrit després de la manifestació de suport el dimarts 17 d’octubre] Llums de llar arreu de Catalunya… ara que, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez us les han robat amb la major de les covardies i injustícies. No esteu sols. Us volem a casa. #LlibertatJordis

Són dies complicats, amics… i precisament per això és important socialitzar neguits, pors i també de renovar compromisos. Avui he anat a Barcelona acompanyat de bons amics. Ha estat reparador.

Una forta abraçada a la família d’Òmnium, tan propera i estimada, i en especial a amics i referents com l’ Oleguer Serra (sempre allà), en Marcel Mauri (genial, avui), en Jordi Bosch, en Jordi Ballesteros Ventura, la Sílvia Soler Guasch, l’ Eduardo Alessandria… i tants altres.

Ha dit molt en ben poc, ha dit tant i tan bé

Hi ha moltes imatges de la manifestació d’aquest matí a Badalona. Més de 10.000 persones en la convocatòria d’#AturadadePaís. Impressionant. Però em quedo amb aquesta foto, que he fet just a l’acabar la marxa, a la plaça de la Vila. El noi de la pancarta és un jove, joveníssim mag de la ciutat l’Álvaro Albaladejo. Ha dit molt en ben poc, ha dit tant i tan bé. Una abraçada fraternal… l’atac i la repressió als nostres drets és vergonyós.

Davant la repressió, més democràcia

Davant la repressió, més democràcia. A #Badalona hem exercit avui una desafiadora normalitat. La ciutat ha mantingut 34/34 col.legis en una gran demostració de civisme i amb una alta participació i vot divers a tota la ciutat.

Gràcies a tots els ciutadans q han votat Sí i No, als més de 1.000 voluntaris, als representants de l’administració…

#HolaRepública (ja res continuarà igual).


Article / anàlisi de Jose Téllez sobre els resultats.


Continua llegint

A disposició del país


 

#Comsempre, també a #Badalona. Ciutat de Sí, ciutat de No, però sobretot ciutat madura i valenta. Col.legis a disposició de la Generalitat, naturalment. Hem fet el que tocava. La nostra ciutat no és més que cap altra, tampoc menys. El dia 1 tots estem convocats davant l’urna per decidir plegats el futur del país. Votarem!

… I el #2o, a construir el nou país

“Ens veiem al carrer demà, el dia 1 d’octubre davant d’una urna i el dia 2 construint un país.” De l’acte del dijous 31 d’agost, #NovaRepúblicaSí al Círcol amb Oriol Junqueras, Marta Vilalta i Agnès Rotger.

📝 Notícia de l’acte al web d’ERC: http://ow.ly/bIWJ30ePhLe
🗞️ Repercussió mediàtica (recull premsa): http://ow.ly/Shof30ePhNO
⚡️ Resum 2.0 de l’acte: http://ow.ly/YiXr30ePhPg

A continuació, la meva intervenció (més o menys) com la vaig dir ahir al teatre:
Gràcies! Benvinguts al Círcol.

Ens fa molta il·lusió que avui ens acompanyeu… gent coneguda, i gent que no coneixem de res. Indicador positiu que ja fa temps que detectem a ERC.

Deixeu-me que us expliqui, abans de començar, aquesta primera fila, perquè hem volgut representar-hi una part important de la nostra ciutat, de la nostra comarca. Aquí ens acompanyen companys de la FAVB, començant pel seu president; de FAMPAS, de diferents forces polítiques, els amics d’Avancem-MES, gent de Guanyem, de la CUP, del PDCat, d’Iniciativa; d’Òmnium, de l’ANC, de Comissions, de la Federació d’empresaris; també ens acompanyen representants d’altres seccions locals, amics de Santa Coloma, Sant Adrià, de la federació comarcal. I senadors i diputats. Benvinguts tots.
Continua llegint